Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  dentrotròpic -a, adj

Odontoestomatologia

Definició
Que té afinitat pels teixits dentals.
  • ca  dentinogènesi imperfecta, n f
  • ca  dentinogènesi imperfecta no sindròmica, n f
  • ca  dentinogènesi imperfecta sense osteogènesi imperfecta, n f
  • ca  dents opalescents, n f pl
  • ca  dents opalescents sense osteogènesi imperfecta, n f pl
  • es  dentinogénesis imperfecta, n f
  • es  dentinogénesis imperfecta no sindrómica, n f
  • es  dentinogénesis imperfecta sin osteogénesis imperfecta, n f
  • es  dientes opalescentes sin osteogénesis imperfecta, n m pl
  • fr  dentinogenèse imparfaite, n f
  • fr  dentinogenèse imparfaite non syndromique, n f
  • fr  dentinogenèse imparfaite sans ostéogenèse imparfaite, n f
  • fr  dents opalescentes sans ostéogenèse imparfaite, n f pl
  • en  dentinogenesis imperfecta, n
  • en  dentinogenesis imperfecta without osteogenesis imperfecta, n
  • en  non-syndromic dentinogenesis imperfecta, n
  • en  opalescent teeth without osteogenesis imperfecta, n pl

.FITXA REVISADA, Odontoestomatologia, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Defecte hereditari de transmissió autosòmica dominant, caracteritzat per una dentina pobra en minerals i l'aspecte bru i translúcid de les dents.

Nota

  • En la dentinogènesi imperfecta l'esmalt és molt fràgil i sovint la cambra pulpar i els túbuls dentinals es clouen. Afecta les dents de llet i les definitives.
  • ca  dentinogènesi imperfecta, n f
  • ca  dentinogènesi imperfecta no sindròmica, n f
  • ca  dentinogènesi imperfecta sense osteogènesi imperfecta, n f
  • ca  dents opalescents, n f pl
  • ca  dents opalescents sense osteogènesi imperfecta, n f pl
  • es  dentinogénesis imperfecta, n f
  • es  dentinogénesis imperfecta no sindrómica, n f
  • es  dentinogénesis imperfecta sin osteogénesis imperfecta, n f
  • es  dientes opalescentes sin osteogénesis imperfecta, n m pl
  • fr  dentinogenèse imparfaite, n f
  • fr  dentinogenèse imparfaite non syndromique, n f
  • fr  dentinogenèse imparfaite sans ostéogenèse imparfaite, n f
  • fr  dents opalescentes sans ostéogenèse imparfaite, n f pl
  • en  dentinogenesis imperfecta, n
  • en  dentinogenesis imperfecta without osteogenesis imperfecta, n
  • en  non-syndromic dentinogenesis imperfecta, n
  • en  opalescent teeth without osteogenesis imperfecta, n pl

.FITXA REVISADA, Odontoestomatologia, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Defecte hereditari de transmissió autosòmica dominant, caracteritzat per una dentina pobra en minerals i l'aspecte bru i translúcid de les dents.

Nota

  • En la dentinogènesi imperfecta l'esmalt és molt fràgil i sovint la cambra pulpar i els túbuls dentinals es clouen. Afecta les dents de llet i les definitives.
  • ca  denudació, n f
  • es  denudación
  • fr  dénudation
  • en  denudation

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia patològica, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Acció terapèutica o patològica de posar un teixit o òrgan al descobert desproveint-lo dels teixits que normalment el recobreixen; l'efecte.
  • ca  denudar, v tr

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Llevar allò que, en l'estat natural, recobreix una cosa.
  • ca  deontologia, n f
  • ca  deontologisme, n m sin. compl.

Bioètica

Definició
Ciència o tractat dels deures i l'ètica professionals. És una moral que ha anat variant i varia segons les influències sociopoliticoreligioses.

Nota

  • La denominació deontologia està formada a partir del grec déon deontos 'el deure' i de -logia.
  • ca  deontologia mèdica, n f
  • es  deontología médica, n f
  • fr  déontologie médicale, n f
  • en  medical deontology, n

.FITXA REVISADA, Bioètica, Farmacologia > Regulació legal i control de qualitat, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

Definició
Conjunt de regles i principis ètics clarament establerts, recollits en codis, que han d'inspirar i guiar la conducta professional dels metges.

Nota

  • Els principis fonamentals de la deontologia mèdica es recullen en el jurament hipocràtic, adoptat com a codi ètic de la medicina occidental. Els codis de deontologia mèdica inclouen, entre altres, capítols referents a la relació entre el metge i el malalt, la reproducció humana, la mort i l'experimentació mèdica sobre les persones. Generalment són normes aprovades pels respectius col·legis de metges de cada lloc. El primer codi de deontologia mèdica va ser formulat per l'Associació Mèdica Nord-americana, l'any 1874. El codi de deontologia mèdica per a la recerca biomèdica sobre humans es basa en la Declaració de Hèlsinki.
  • ca  deontològic -a, adj

Bioètica

Definició
Relatiu o pertanyent a la deontologia.
  • ca  deontologia, n f
  • ca  deontologisme, n m sin. compl.

Bioètica

Definició
Ciència o tractat dels deures i l'ètica professionals. És una moral que ha anat variant i varia segons les influències sociopoliticoreligioses.

Nota

  • La denominació deontologia està formada a partir del grec déon deontos 'el deure' i de -logia.
  • ca  subducció, n f
  • ca  deorsumducció, n f sin. compl.
  • es  subducción
  • fr  subduction
  • en  subduction

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Oftalmologia

Definició
Acció d'estirar cap avall; especialment la que exerceix el múscul recte inferior sobre el globus ocular.
Acció de dirigir una part, especialment els ulls, cap avall. ((deorsumducció))

Nota

  • La denominació deorsumduccio està formada a partir del llatí deorsum 'cap avall' i duco 'portar'.