Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  encercolatge, n m
  • ca  cerclatge, n m sin. compl.
  • ca  encercolat, n m sin. compl.
  • es  cerclaje
  • es  cinchado
  • fr  cerclage
  • en  cerclage
  • en  encircling

Ginecologia i obstetrícia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Procediment terapèutic consistent a encerclar una part de l'organisme amb un fil o una cinta. És emprat en traumatologia (an tiring) per al tractament d'algunes fractures òssies (especialment de ròtula i d'olècran), envoltant l'os amb un fil metàl·lic per a mantenir units els fragments fracturats. També és emprat en ginecologia per al tractament de la incompetència de la cèrvix uterina durant l'embaràs.
  • ca  encercolatge escleral, n m
  • ca  encercolatge escleròtic, n m
  • ca  cerclatge escleral, n m sin. compl.
  • ca  cerclatge escleròtic, n m sin. compl.
  • es  cerclaje, n m
  • es  cerclaje escleral, n m
  • fr  cerclage oculaire, n f
  • en  scleral buckling, n

.FITXA REVISADA, Oftalmologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Intervenció consistent a encerclar el globus ocular amb un fil de niló o una banda de col·lagen, silicona o teixit humà fàscia lata, escleròtica, que s'utilitza amb la finalitat per a facilitar el contacte de l'escleròtica amb la retina en casos de despreniment de retina, mitjançant una sagnia.
  • ca  encercolatge escleral, n m
  • ca  encercolatge escleròtic, n m
  • ca  cerclatge escleral, n m sin. compl.
  • ca  cerclatge escleròtic, n m sin. compl.
  • es  cerclaje, n m
  • es  cerclaje escleral, n m
  • fr  cerclage oculaire, n f
  • en  scleral buckling, n

.FITXA REVISADA, Oftalmologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Intervenció consistent a encerclar el globus ocular amb un fil de niló o una banda de col·lagen, silicona o teixit humà fàscia lata, escleròtica, que s'utilitza amb la finalitat per a facilitar el contacte de l'escleròtica amb la retina en casos de despreniment de retina, mitjançant una sagnia.
  • ca  intertrigen, n m
  • ca  encetament, n m sin. compl.
  • ca  escaldament, n m sin. compl.
  • es  intertrigo, n m
  • fr  intertrigo, n m
  • fr  intertrigo, n m
  • en  intertrigo, n

.FITXA REVISADA, Dermatologia

Definició
Dermatitis superficial que s'esdevé en els grans plecs i es caracteritza per una zona eritematosa i inflamada, que pot estar macerada, produir exudació i provocar coïssor.

Nota

  • L'intertrigen es produeix per la fricció de dues zones humides i la humitat per la sudoració profusa, per tant, és més freqüent en circumstàncies de calor i en persones obeses. Hi ha una sobreinfecció local, sovint per llevats del gènere Candida.

    La denominació intertrigen prové del llatí intertrigo, inis 'fricció'.
  • ca  encetar, v tr

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia

Definició
Pelar o irritar la pell.
  • ca  enciam, n m
  • ca  lletuga, n f sin. compl.
  • es  lechuga
  • fr  laitue
  • en  lettuce
  • nc  Lactuca sativa

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 10 i 25 cm de llarg, que es cultiva en hortes de terrenys arenosos o fangosos, humits i no gaire assolellats. Les fulles són molt apreciades en l'alimentació i han estat emprades com a refrescants i sedants.
  • ca  enciam de boscà, n m
  • nc  Latuca virosa

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta anual o biennal, de la família de les compostes, d'uns 60 a 200 cm d'alçària, que creix en vores de camins i en llocs incultes i pedregosos de terra alta. Subministra el lactucari i el tridaci.
  • ca  pimpinella, n f
  • ca  enciam de cavaller, n m sin. compl.
  • ca  herba de talls, n f sin. compl.
  • ca  herba forrera, n f sin. compl.
  • ca  pimpinella menor, n f sin. compl.
  • ca  pimpinella petita, n f sin. compl.
  • ca  raïmet de pastor, n m sin. compl.
  • ca  sanguinària, n f sin. compl.
  • nc  Sanguisorba minor

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies, de 10 a 90 cm d'alçària, que creix en prats, llocs herbosos, vores de camins i boscs no gaire densos, preferentment en comarques marítimes d'arreu dels Països Catalans. L'arrel, en decocció, té virtuts astringents.
  • ca  verdolaga, n f
  • ca  enciam de patena, n m sin. compl.
  • ca  pulsallana, n f sin. compl.
  • nc  Portulaca oleracea

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual de la família de les portulacàcies, de 10 a 30 cm d'alçària, que es fa en hortes i terrenys ruderals de la terra baixa o l'estatge montà, arreu dels Països Catalans. La part aèria, en amanida o infusió, és rica en vitamina C i ha estat emprada com a antiescorbútica, diürètica, laxant, vermífuga i refrescant. Com a ús extern, en ungüent, també ha estat utilitzada contra els dolors reumàtics i les ferides.
  • ca  morritort, n m
  • ca  enciamet de caputxí, n m sin. compl.
  • ca  morrissà, n m sin. compl.
  • ca  murrissà, n m sin. compl.
  • ca  nasitort, n m sin. compl.
  • nc  Lepidium sativum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual de la família de les crucíferes, de 20 a 50 cm d'alçada, que es fa en vores de camins i vegetació ruderal dels sòls secs, als Pirineus i a les comarques centrals del Principat. Les tiges i les fulles, que es cullen quan la planta és a punt de florir, fresques en forma d'amanides o en infusió, han estat emprades com antiescorbútiques i aperitives i contra les digestions feixugues. L'essència de les llavors, les quals es recol·lecten a partir de juny, també fou usada com a cataplasma contra els dolors reumàtics.
Planta herbàcia anual (Lepidium sativum), de la família de les crucíferes, originària de Pèrsia; hom se la menja crua i amanida, i és antiescorbútica, aperitiva i diürètica. ((morritort))

Nota

  • La denominació murrissà és probablement una modificació de morritort a causa de l'aplicació medicinal de la planta, per tal de tranquil·litzar els pacients sobre el seu ús.