Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  enteroadenitis, n f
  • ca  enteradenitis, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Gastroenterologia

Definició
Inflamació dels ganglis limfàtics intestinals.
  • ca  enteroanastomosi, n f
  • es  enteroanastomosis, n f
  • fr  entéro-anastomose, n f
  • en  enteroanastomosis, n

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Cirurgia digestiva > Tub digestiu baix

Definició
Anastomosi entre dues porcions de l'intestí.
  • ca  enterogastrona, n f
  • ca  antelona E, n f sin. compl.
  • ca  enteroantelona, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia

Definició
Hormona duodenal produïda per la ingestió de greix; inhibeix la secreció i la motilitat gàstriques.
  • ca  enterobacteriàcia, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Microorganisme de la família de les enterobacteriàcies.
  • ca  enterobacteriàcies, n f pl

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Família de bacteris gramnegatius, en forma de bacils o coccobacils, aerobis facultatius, que fermenten els glícids. La seva diferenciació es basa principalment en la presència de diferents enzims que dirigeixen el metabolisme bacterià per una via metabòlica o més que es pot detectar usant medis de cultiu especials. Actualment està dividida en uns 30 gèneres i més de 100 espècies, i aquest nombre tendeix a augmentar, cosa que indica no solament la diversitat genètica del grup, sinó també l'interès dels taxònoms i clínics, i una millora extraordinària en la precisió de les eines d'anàlisi molecular i la capacitat de computació dels ordinadors. Comprèn espècies patògenes per a l'espècie humana, altres animals i plantes. Estan àmpliament distribuïdes a la natura i s'aïllen del sòl, l'aigua, les plantes i l'aparell digestiu dels animals. Causen infeccions molt diverses i solen estar presents en tota mostra clínica. Els pacients delicats o immunodeprimits són molt sensibles a infeccions nosocomials per enterobacteriàcies, bé per colonització a partir de bacteris presents a l'ambient, bé per procediments invasius, com ara cateterització, broncoscòpia, colposcòpia o biòpsies quirúrgiques, que poden lesionar algunes membranes mucoses. L'aplicació de noves tècniques per a estudiar la taxonomia dels microorganismes ha fet augmentar considerablement el nombre de gèneres, espècies i biovars d'aquesta família. A més del sistema de classificació oficial del Manual de Bergey, les enterobacteriàcies es divideixen també en subgrups fenotípics anomenats tribus (erwínies, escheríchies, salmonel·les, serràties i alguns gèneres sense tribu), i en espècies, subespècies i biogrups determinats a partir d'estudis fets en milers de mostres clíniques.
  • ca  enterobacterioteràpia, n f

Microbiologia i patologia infecciosa, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Tractament per vacunes preparades amb gèrmens intestinals.
  • ca  enterobi, n m

Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Gènere de nematodes, abans anomenat Oxyuris, que parasiten el tub digestiu de l'home i d'alguns animals. L'enterobi vermicular és un nematode de l'ordre dels oxiuroïdeus, de 2 a 12 mm de llarg, blanquinós. Les femelles gràvides es claven a l'esfínter anal, especialment dels infants, i provoquen gran picor; en gratar-se, les ungles arrepleguen els ous i autoinfesten l'hoste.
  • ca  enterobiliar, adj

Gastroenterologia

Definició
Relatiu o pertanyent al budell i a les vies biliars.
  • ca  enterobiosi, n f

Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Parasitosi per enterobis.
  • ca  enterocel, n m
  • ca  enteroceloma, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia

Definició
Cavitat celomàtica que resulta de l'enterocèlia. També se'n diu esquizocel.