Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  tuberositat interna del fèmur, n f
  • ca  epicòndil intern del fèmur, n m sin. compl.

Anatomia

Definició
Eminència òssia situada a la cara lateral del còndil intern del fèmur, que ofereix inserció al lligament lateral intern de l'articulació del genoll.
  • ca  epicondilitis, n f
  • ca  braç de tennis, n m sin. compl.
  • ca  colze de tennis, n m sin. compl.
  • ca  epicondilàlgia, n f sin. compl.
  • ca  epicondilitis de Bernhart, n f sin. compl.
  • ca  epicondilitis externa, n f sin. compl.
  • ca  epicondilitis humeral, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Entesitis localitzada a la inserció dels músculs extensors de la mà en l'epicòndil, caracteritzada per dolor local en aquesta eminència òssia, més o menys irradiat per la cara posteroexterna de l'avantbraç. Hi ha una maniobra d'exploració específica (maniobra de Thomsen), consistent en la provocació del dolor en efectuar una flexió dorsal del canell contra resistència, amb el colze en extensió màxima. El moviment del colze és normal, llevat dels casos molt aguts. La radiografia convencional és negativa o bé posa de manifest una calcificació periepicondília. Habitualment obeeix a una causa mecànica (microtraumatisme, sobrecàrrega dels músculs epicondilis). Alguns autors han descrit altres causes d'epicondilitis com la fibrosi del lligament anular del radi o la hipertròfia de les franges sinovials humeroradials o també la gota.
  • ca  epicondili -ília, adj
  • es  epicondíleo
  • en  epicondylian

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Relatiu o pertanyent a l'epicòndil.
  • ca  epicondilitis, n f
  • ca  braç de tennis, n m sin. compl.
  • ca  colze de tennis, n m sin. compl.
  • ca  epicondilàlgia, n f sin. compl.
  • ca  epicondilitis de Bernhart, n f sin. compl.
  • ca  epicondilitis externa, n f sin. compl.
  • ca  epicondilitis humeral, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Entesitis localitzada a la inserció dels músculs extensors de la mà en l'epicòndil, caracteritzada per dolor local en aquesta eminència òssia, més o menys irradiat per la cara posteroexterna de l'avantbraç. Hi ha una maniobra d'exploració específica (maniobra de Thomsen), consistent en la provocació del dolor en efectuar una flexió dorsal del canell contra resistència, amb el colze en extensió màxima. El moviment del colze és normal, llevat dels casos molt aguts. La radiografia convencional és negativa o bé posa de manifest una calcificació periepicondília. Habitualment obeeix a una causa mecànica (microtraumatisme, sobrecàrrega dels músculs epicondilis). Alguns autors han descrit altres causes d'epicondilitis com la fibrosi del lligament anular del radi o la hipertròfia de les franges sinovials humeroradials o també la gota.
  • ca  epicondilitis, n f
  • ca  braç de tennis, n m sin. compl.
  • ca  colze de tennis, n m sin. compl.
  • ca  epicondilàlgia, n f sin. compl.
  • ca  epicondilitis de Bernhart, n f sin. compl.
  • ca  epicondilitis externa, n f sin. compl.
  • ca  epicondilitis humeral, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Entesitis localitzada a la inserció dels músculs extensors de la mà en l'epicòndil, caracteritzada per dolor local en aquesta eminència òssia, més o menys irradiat per la cara posteroexterna de l'avantbraç. Hi ha una maniobra d'exploració específica (maniobra de Thomsen), consistent en la provocació del dolor en efectuar una flexió dorsal del canell contra resistència, amb el colze en extensió màxima. El moviment del colze és normal, llevat dels casos molt aguts. La radiografia convencional és negativa o bé posa de manifest una calcificació periepicondília. Habitualment obeeix a una causa mecànica (microtraumatisme, sobrecàrrega dels músculs epicondilis). Alguns autors han descrit altres causes d'epicondilitis com la fibrosi del lligament anular del radi o la hipertròfia de les franges sinovials humeroradials o també la gota.
  • ca  epicondilitis, n f
  • ca  braç de tennis, n m sin. compl.
  • ca  colze de tennis, n m sin. compl.
  • ca  epicondilàlgia, n f sin. compl.
  • ca  epicondilitis de Bernhart, n f sin. compl.
  • ca  epicondilitis externa, n f sin. compl.
  • ca  epicondilitis humeral, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Entesitis localitzada a la inserció dels músculs extensors de la mà en l'epicòndil, caracteritzada per dolor local en aquesta eminència òssia, més o menys irradiat per la cara posteroexterna de l'avantbraç. Hi ha una maniobra d'exploració específica (maniobra de Thomsen), consistent en la provocació del dolor en efectuar una flexió dorsal del canell contra resistència, amb el colze en extensió màxima. El moviment del colze és normal, llevat dels casos molt aguts. La radiografia convencional és negativa o bé posa de manifest una calcificació periepicondília. Habitualment obeeix a una causa mecànica (microtraumatisme, sobrecàrrega dels músculs epicondilis). Alguns autors han descrit altres causes d'epicondilitis com la fibrosi del lligament anular del radi o la hipertròfia de les franges sinovials humeroradials o també la gota.
  • ca  epicondilitis, n f
  • ca  braç de tennis, n m sin. compl.
  • ca  colze de tennis, n m sin. compl.
  • ca  epicondilàlgia, n f sin. compl.
  • ca  epicondilitis de Bernhart, n f sin. compl.
  • ca  epicondilitis externa, n f sin. compl.
  • ca  epicondilitis humeral, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Entesitis localitzada a la inserció dels músculs extensors de la mà en l'epicòndil, caracteritzada per dolor local en aquesta eminència òssia, més o menys irradiat per la cara posteroexterna de l'avantbraç. Hi ha una maniobra d'exploració específica (maniobra de Thomsen), consistent en la provocació del dolor en efectuar una flexió dorsal del canell contra resistència, amb el colze en extensió màxima. El moviment del colze és normal, llevat dels casos molt aguts. La radiografia convencional és negativa o bé posa de manifest una calcificació periepicondília. Habitualment obeeix a una causa mecànica (microtraumatisme, sobrecàrrega dels músculs epicondilis). Alguns autors han descrit altres causes d'epicondilitis com la fibrosi del lligament anular del radi o la hipertròfia de les franges sinovials humeroradials o també la gota.
  • ca  epitrocleïtis, n f
  • ca  colze de golf, n m sin. compl.
  • ca  epicondilitis interna, n f sin. compl.
  • ca  epicondilitis medial, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Entesitis localitzada a la inserció dels músculs flexors de la mà en l'epitròclea, és semblant a l'epicondilitis, bé que menys freqüent. Es caracteritza per dolor local en l'epitròclea, irradiat a la cara anterointerna de l'avantbraç. El dolor pot reproduir-se en intentar la flexió de la mà contra una resistència.

Nota

  • La denominació epicondilitis medial s'usa especialment en terminologia anglosaxona.
  • ca  epitrocleïtis, n f
  • ca  colze de golf, n m sin. compl.
  • ca  epicondilitis interna, n f sin. compl.
  • ca  epicondilitis medial, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Entesitis localitzada a la inserció dels músculs flexors de la mà en l'epitròclea, és semblant a l'epicondilitis, bé que menys freqüent. Es caracteritza per dolor local en l'epitròclea, irradiat a la cara anterointerna de l'avantbraç. El dolor pot reproduir-se en intentar la flexió de la mà contra una resistència.

Nota

  • La denominació epicondilitis medial s'usa especialment en terminologia anglosaxona.
  • ca  anconal, n m
  • ca  epicondilocubital, n m sin. compl.
  • ca  múscul anconal, n m sin. compl.

Anatomia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Origen, part posterior de l'epicòndil extern de l'húmer; inserció, olècran, cara posterior del cúbit; innervació, radial; acció, extensió de l'avantbraç, abducció del cúbit en la pronació.