Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  epilèpsia idiopàtica, n f
  • ca  epilèpsia criptogènica, n f sin. compl.
  • ca  epilèpsia essencial, n f sin. compl.

Neurologia

Definició
Epilèpsia de la qual no se sap la causa.
  • ca  epilèpsia fisiològica, n f

Neurologia

Definició
Epilèpsia que no té una base orgànica.
  • ca  epilèpsia focal, n f
  • ca  epilèpsia localitzada, n f sin. compl.
  • ca  epilèpsia parcial, n f sin. compl.

Neurologia

Definició
Epilèpsia cortical que es manifesta per moviments d'una part del cos, fenòmens psicomotors, sensorials, mentals, etc.
  • ca  epilèpsia parcial contínua, n f
  • ca  epilèpsia de Koixevnikov, n f sin. compl.
  • ca  epilèpsia focal crònica, n f sin. compl.

Neurologia

Definició
Epilèpsia que és caracteritzada per contraccions musculars clòniques d'una part del cos que es produeixen continuadament.
  • ca  equivalent epilèptic, n m
  • ca  epilèpsia focal menor, n f sin. compl.
  • ca  paraepilèpsia, n f sin. compl.

Neurologia

Definició
Terme que designava cada una de les manifestacions psicomotores paroxismals (mioclònies, absències, etc) d'aspecte diferent de la gran crisi epilèptica generalitzada convulsiva, que poden alternar amb aquesta.
  • ca  epilèpsia fotogènica, n f

Neurologia

Definició
Epilèpsia que és desencadenada per una llum centellejant.
  • ca  epilèpsia gelàstica, n f

Neurologia

Definició
Epilèpsia que és caracteritzada per accessos incontrolables de riure.
  • ca  epilèpsia generalitzada, n f

Neurologia

Definició
Epilèpsia en què totes les derivacions electroencefalogràfiques enregistren descàrrega elèctrica durant la crisi; pot ésser centrencefàlica (primària) o cortical (secundària) en origen.
  • ca  encefalopatia mioclònica infantil, n f
  • ca  epilèpsia generalitzada amb flexió, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Kinsbourne, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Kinsbourne, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de West, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Neurologia, Pediatria

Definició
Afecció neurològica d'etiologia desconeguda, de presentació durant la primera infància, caracteritzada per mioclònies arrítmiques bilaterals, detenció del desenvolupament psicomotor i hipsarrítmia.
Epilèpsia mioclònica massiva, associada amb retard psicomotor i hipsarrítmia de l'EEG, que hom observa en infants abans de l'any de vida. En el 60% dels casos hi ha un retard psicomotor abans de l'inici dels espasmes mioclònics, ocasionat per una encefalopatia metabòlica, malformacions cerebrals, seqüeles de meningoencefalitis, anòxia perinatal o facomatosi, amb evolució vers un deteriorament psicomotor greu i epilèpsia crònica. En la resta dels casos, l'etiologia és desconeguda i el pronòstic més favorable. ((síndrome de West))
  • ca  epilèpsia histèrica, n f

Neurologia, Salut mental

Definició
Atac d'histèria que simula una crisi epilèptica.