Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  medicament genèric, n m
  • ca  especialitat farmacèutica genèrica, n f sin. compl.
  • es  especialidad farmacéutica genérica, n f
  • es  medicamento genérico, n m
  • fr  médicament générique, n m
  • en  generic drug, n

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Conceptes generals, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

Definició
Medicament que presenta la mateixa composició qualitativa i quantitativa i la mateixa forma farmacèutica que un medicament original de referència, respecte del qual s'ha demostrat també que és bioequivalent.

Nota

  • Els medicaments genèrics han de demostrar que tenen equivalència terapèutica amb el medicament original de referència per mitjà d'estudis de bioequivalència. S'anomenen amb el nom del principi actiu que contenen.

    Arran de la Llei 29/2006, de 26 de juliol, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, la denominació especialitat farmacèutica genèrica se substitueix per medicament genèric.
  • ca  medicament objecte de publicitat destinada al públic, n m
  • ca  especialitat farmacèutica publicitària, n f sin. compl.
  • ca  EFP, n f sigla
  • es  especialidad farmacéutica publicitaria, n f
  • es  medicamento de venta sin receta, n m
  • es  medicamento objeto de publicidad destinada al público, n m
  • es  EFP, n f sigla
  • fr  médicament en vente libre, n m
  • fr  médicament grand public, n m
  • fr  médicament sans ordonnance, n m
  • fr  MSO, n m sigla
  • en  non-prescription drug, n
  • en  non-prescription product, n
  • en  over-the-counter drug, n
  • en  over-the-counter medication, n
  • en  OTC, n sigla

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

Definició
Medicament que no conté substàncies psicotròpiques ni estupefaents, que per la seva composició i el seu objectiu es pot dispensar sense recepta mèdica, que no es finança amb fons públics i del qual es permet fer publicitat directa al públic.

Nota

  • Tot i que encara pot aparèixer en alguns textos, el terme especialitat farmacèutica publicitària es va desestimar arran del Reial decret 109/2010 i es va establir de substituir-lo per medicament objecte de publicitat destinada al públic.
  • ca  espècie, n f
  • es  especie
  • fr  espèce
  • en  species

Farmacologia

Definició
Grup de drogues que tenen propietats semblants.
  • ca  espècie, n f
  • es  especie, n f
  • fr  espèce, n f
  • en  species, n

Neurologia, Salut mental

Definició
Imatge mental de l'aparença sensible de les coses.
  • ca  espècie, n f
  • es  especie
  • fr  espèce
  • en  species

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Preparació farmacèutica feta amb una mixtura de plantes dessecades de tal manera que se'n pot preparar una decocció o una infusió. Segons la composició i l'efecte pot ésser amarga, aromàtica, diürètica, emol·lient, laxant, pectoral, sudorífica, etc.
  • ca  espècie, n f
  • es  especie
  • fr  espèce
  • en  species

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Unitat taxonòmica fonamental en l'estudi de la diversitat dels éssers vius i base de llur classificació. Bé que és un concepte de difícil delimitació teòrica, la semblança de caràcters morfològics, fisiològics, químics, etc, que presenten els diferents individus en permet l'agrupació en espècies. L'estudi genètic de la variabilitat i de la fertilitat en les poblacions és de gran ajuda també per a aquesta agrupació. Cada espècie és coneguda amb un nom científic construït per dues paraules llatines: la primera, amb majúscula, correspon al gènere, i la segona, amb minúscula, sovint un adjectiu, és la que particularitza l'espècie; aquest nom sol ésser escrit en cursiva.
  • ca  espècie, n f
  • es  especie
  • fr  espèce
  • en  species

Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Grup d'individus vegetals, animals o químics que tenen unes certes propietats comunes.
  • ca  espècie diovulatòria, n f

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Espècie en què la femella, en cada cicle ovulatori, emet dos òvuls.
  • ca  espècie monoovulatòria, n f

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Espècie en què la femella, en cada cicle ovulatori, emet un sol òvul.
  • ca  espècie poliovulatòria, n f

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Espècie en què la femella, en cada cicle ovulatori, emet més de dos òvuls.