Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  espermatòcit de primer ordre, n m
  • es  espermatocito de primer orden, n m
  • fr  spermatocyte de prémier ordre, n m
  • en  primary spermatocyte, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Citologia, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Cèl·lula diploide de la línia germinal masculina que resulta de la mitosi d'un espermatogoni.

Nota

  • L'espermatòcit de primer ordre es divideix, per meiosi, per formar espermatòcits de segon ordre.
  • ca  espermatòcit de segon ordre, n m
  • es  espermatocito de segundo orden, n m
  • fr  spermatocyte de deuxième ordre, n m
  • en  secondary spermatocyte, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Citologia, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Espermatòcit procedent de la divisió meiòtica dels espermatòcits de primer ordre proveït d'un nombre haploide de cromosomes.

Nota

  • L'espermatòcit de segon ordre es divideix, per mitosi, per formar les espermàtides.
  • ca  espermatocític -a, adj
  • es  espermatocítico -ca, adj
  • fr  spermatocytique, adj
  • en  spermatocytal, adj

.FITXA REVISADA, Anatomia > Citologia, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Relatiu o pertanyent a l'espermatòcit.
  • ca  espermatocitogènesi, n f
  • ca  espermatocitosi, n f sin. compl.
  • es  espermatocitogenesis, n f
  • fr  spermacytogenèse, n f
  • en  spermacytogenesis, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Citologia, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Primera etapa de l'espermatogènesi que consisteix en la proliferació dels espermatogonis, per mitja de divisions mitòtiques, i la seva transformació en espermatòcits de primer ordre.
  • ca  espermatocitogènesi, n f
  • ca  espermatocitosi, n f sin. compl.
  • es  espermatocitogenesis, n f
  • fr  spermacytogenèse, n f
  • en  spermacytogenesis, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Citologia, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Primera etapa de l'espermatogènesi que consisteix en la proliferació dels espermatogonis, per mitja de divisions mitòtiques, i la seva transformació en espermatòcits de primer ordre.
  • ca  conducte deferent, n m
  • ca  conducte espermàtic, n m sin. compl.
  • ca  conducte testicular, n m sin. compl.
  • ca  deferent, n m sin. compl.
  • ca  espermatiducte, n m sin. compl.
  • ca  espermatoducte, n m sin. compl.
  • ca  espermiducte, n m sin. compl.
  • ca  vas deferent, n m sin. compl.
  • es  conducto deferente
  • fr  canal déférent
  • en  deferent duct, vas deferens

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definició
Prolongació del conducte epididimàtic, que s'estén des de la cua de l'epidídim fins al coll de la vesícula seminal. Durant el seu trajecte, hom distingeix quatre porcions: testicular o epididimàtica, funicular, inguinal i abdominopelviana. La porció testicular se situa al cantó intern de l'epidídim. La porció funicular es troba en el gruix del cordó espermàtic, mentre que la porció inguinal és allotjada en el conducte inguinal. La porció abdominopelviana presenta tres segments: retroinguinal, ilíac i pelvià; en el segment retroinguinal s'encreua amb l'artèria epigàstrica; en el segment ilíac passa per davant del vasos ilíacs externs; en el segment pelvià està en relació amb la bufeta urinària, l'artèria umbilical, l'urèter, el conducte deferent de l'altre costat i les vesícules seminals, i acaba finalment amb el conducte ejaculador, després d'eixamplar-se (ampul·la del conducte deferent).

Nota

  • La denominació espermatoducte està formada a partir de espermato- i del llatí ductus 'conducte'.
  • ca  espermatòfor, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Càpsula que en els animals amb fecundació interna, sense còpula, embolcalla i protegeix els espermatozoides que surten de l'aparell reproductor masculí fins que entren en el femení.
  • ca  espermatogènesi, n f
  • es  espermatogénesis, n f
  • fr  spermatogenèse, n f
  • en  spermatogenesis, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Citologia, Urologia, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Conjunt de processos que determinen la formació d'espermatozoides a partir dels espermatogonis.

Nota

  • L'espermatogènesi es produeix en els túbuls seminífers dels testicles, un cop l'individu arriba a la pubertat, per mitjà de les gonadotrofines hipofítiques.
  • ca  espermatogoni, n m
  • es  espermatogonia, n f
  • fr  spermatogonie, n f
  • en  spermatogonium, n

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Cèl·lula espermàtica primitiva, gran i rodona, derivada per divisió mitòtica de les cèl·lules germinals primordials o gonòcits durant la vida embrionària, fetal i probablement també postnatal.

Nota

  • A partir de la pubertat, els espermatogonis inicien la formació d'espermatòcits i, posteriorment, d'espermatozoides. Se'n distingeixen tres tipus: espermatogoni de tipus A fosc, de tipus A pàl·lid i de tipus B.
  • ca  espermatogoni de tipus A fosc, n m
  • es  espermatogonia de tipo Ad oscura, n f
  • fr  spermatogonie Ad sombre, n f
  • en  dark type A spermatogonium, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Citologia, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Espermatogoni amb un nucleoplasma dens i amb nuclèols excèntrics i adherits a la superfície interna de l'embolcall nuclear, que es troba situat al llarg de la làmina basal del túbul seminífer.

Nota

  • L'espermatogoni de tipus A fosc es divideix repetidament per a mantenir el contingut bàsic espermatogènic i produeix també algunes cèl·lules del tipus A pàl·lid.