Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  esquelet, n m
  • es  esqueleto
  • fr  squelette
  • en  skeleton

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Conjunt dels ossos d'un ésser, aïlladament, sense la resta del cos.

Nota

  • La denominació esquelet prové del grec skeletón 'mòmia', de skéllo 'dessecar'.
  • ca  esquelet, n m
  • es  esqueleto
  • fr  squelette
  • en  skeleton

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Conjunt de peces dures i resistents que protegeixen les parts toves del cos d'alguns animals i els serveixen de suport. Proporciona rigidesa i solidesa al cos, serveix de recolzament als músculs o òrgans mòbils de l'animal i moltes vegades confereix protecció a l'organisme contra xocs o contra les agressions d'altres animals. N'hi ha de tres tipus fonamentals: endoesquelet, exoesquelet i esplancnoesquelet. En l'home adult és format per uns dos-cents ossos i constituït pel crani, la columna vertebral, les costelles i l'estern, les cintures escapular i pelviana i els ossos de les extremitats.

Nota

  • La denominació esquelet prové del grec skeletón 'mòmia', de skéllo 'dessecar'.
  • ca  esquelet apendicular, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
L'esquelet de les extremitats, més el de les dues cintures, l'escapular i la pelviana.
  • ca  esquelet articulat, n m

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Esquelet que és disposat de tal manera que és possible d'executar-hi moviments com si es tractés d'un cos viu.
  • ca  esquelet axial, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Esquelet que és format pels ossos del crani, la columna vertebral, les costelles i l'estern.
  • ca  esquelet cardíac, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Cardiologia

Definició
Teixit connectiu dens del cor que, constituït pels anells fibrosos, els trígons fibrosos i la porció membranosa de septe interventricular, dona suport a la musculatura cardíaca.
  • ca  esquelet visceral, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Part de l'esquelet que protegeix les vísceres.
  • ca  esquelètic -a, adj
  • es  esquelético
  • fr  squelettique
  • en  skeletal

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Relatiu o pertanyent a l'esquelet.
  • ca  esquelètic -a, adj
  • es  esquelético
  • fr  squelettique
  • en  skeletal

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Dit de la persona molt prima, que només té pell i ossos.
  • ca  esqueletina, n f

Anatomia > Histologia, Bioquímica i biologia molecular

Definició
Qualsevol de les substàncies gelatinoses que hom troba al teixit intervertebral: quitina, espongina, sericina, etc.