Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  estereoforòmetre, n m

Oftalmologia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Aparell constituït bàsicament per un prisma refractant emprat en la correcció ortòptica.
  • ca  estereoforoscopi, n m

Oftalmologia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Aparell estereoscòpic que produeix imatges aparentment mòbils; emprat per a estudiar la percepció visual.
  • ca  estereofotografia, n f

Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Fotografia estereoscòpica.
  • ca  estereofotogrametria, n f

Odontoestomatologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Mètode que permet captar, mitjançant fotografies estereoscòpiques, les dimensions i la situació espacial dels objectes. Aplicada a l'estudi radiogràfic en patologia òssia i dental.
  • ca  estereofotomicrografia, n f

Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Microfotografia estereoscòpica que, vista amb l'estereoscopi, dona una visió tridimensional.
  • ca  estereognòsia, n f
  • ca  percepció estereognòstica, n f sin. compl.

Neurologia

Definició
Facultat de percebre i captar la forma i consistència dels objectes mitjançant el tacte.
  • ca  estereografia, n f

Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Mètode per a representar els sòlids sobre un pla mitjançant projeccions.
  • ca  estereografia, n f

Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Radioscòpia estereoscòpica.
  • ca  estereoisòmer -a, adj

Disciplines de suport > Química

Definició
Dit de cadascun dels composts que contenen els mateixos àtoms i en el mateix nombre que un altre però en diferent disposició espacial, motiu pel qual llurs propietats són diferents.
  • ca  estereoisomeria, n f
  • ca  isomeria espacial, n f sin. compl.
  • ca  isomeria estereoquímica, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Química

Definició
Condició dels composts estereoisòmers.