Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  omfalocele, n f
  • ca  amniocele, n f sin. compl.
  • ca  exòmfal, n m sin. compl.
  • ca  hèrnia àmnica, n f sin. compl.
  • es  exónfalo
  • fr  exomphale
  • en  exomphalos

Gastroenterologia

Definició
Hèrnia d'una part del contingut intraabdominal a través del melic. A diferència de l'hèrnia umbilical no és coberta per la pell, sinó per una membrana avascular translúcida, formada de dins a fora pel peritoneu i la membrana àmnica. Pot formar part d'un defecte més complex de la paret toracoabdominal, que inclou l'extròfia de la bufeta urinària, fístula vesicointestinal i anomalies del pericardi, el diafragma, l'estern i ectòpia cardíaca.

Nota

  • La denominació omfalocele està formada a partir de omfalo- i del grec kéle 'ruptura'.
  • ca  perimisi, n m
  • ca  exomisi, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definició
Coberta o beina de teixit conjuntiu fibrós que envolta els fascicles dels músculs esquelètics.
  • ca  exonucleasa, n f
  • es  exonucleasa, n f
  • fr  exonucléase, n f
  • en  exonuclease, n

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Nucleasa que hidrolitza un per un els enllaços dels nucleòtids terminals d'una cadena d'àcid nucleic i la va descomponent progressivament.
  • ca  exopatia, n f

Malalties i síndromes

Definició
Malaltia produïda per un agent extern, malaltia exogènica.
  • ca  exopàtic -a, adj

Malalties i síndromes

Definició
Relatiu o pertanyent a l'exopatia.
  • ca  exopeptidasa, n f

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Enzim proteolític que actua sobre els enllaços terminals de la cadena peptídica.
  • ca  exopèxia, n f
  • es  exopexia, n f
  • fr  exopexie, n f
  • en  exopexy, n

.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Conceptes bàsics > Tècniques

Definició
Fixació quirúrgica d'un òrgan o d'una estructura anatòmica fora de la seva posició normal.

Nota

  • L'exopèxia s'utilitza de manera especial en les transposicions d'òrgans, d'estructures anatòmiques o de teixits a altres llocs per tal de mantenir-los allà amb un objectiu funcional o reparador, tot evitant el retorn al seu enclavament habitual.

    Per exemple, la fixació pelviana d'un ronyó ptòsic reimplantat o la fixació de l'epipló al voltant d'una nansa intestinal emprada com a neobufeta urinària per protegir-la d'adherències.
  • ca  exopolímer, n m
  • es  exopolímero
  • en  exoplymer

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular

Definició
Biopolímer que es diposita en la superfície externa de la cèl·lula que el produeix. N'hi ha de naturalesa orgànica (polisacàrids, lípids) i de naturalesa inorgànica (els més freqüents són els formats per SiO2 i per carbonat càlcic, que constitueixen l'exoesquelet de molts protists).
  • ca  exoftàlmia, n f
  • ca  exorbitisme, n m sin. compl.
  • ca  oftalmocele, n f sin. compl.
  • ca  proptosi, n f sin. compl.
  • ca  proptosi ocular, n f sin. compl.
  • ca  protòpsia, n f sin. compl.
  • ca  símptoma de Begbie, n m sin. compl.
  • es  exoftalmía
  • es  exoftalmos
  • fr  exophtalmie
  • en  exophthalmos

Ciències de la salut > Semiologia, Oftalmologia

Definició
Prominència exagerada del globus ocular, que pot ésser unilateral o bilateral, deguda a problemes orbitaris, inflamatoris, endocrins, tumorals o vasculars.

Nota

  • La denominació proptosi prové del grec próptosis 'caiguda endavant'.
  • ca  exormia, n f

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Dermatologia

Definició
Designació genèrica i desueta de les dermatitis secretants.

Nota

  • La denominació exormia està formada a partir de ex- i del grec hormé 'atac, envestida'.