Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  factor Nilsson, n m

Hematologia i hemoteràpia

Definició
Factor plasmàtic, diferent dels factors antihemofílics bé que relacionats amb ells, responsable de l'allargament del temps de sagnia de la síndrome d'Alexander o malaltia de Willebrand tipus III.
  • ca  factor P, n m

Bioquímica i biologia molecular, Cardiologia

Definició
Compost químic que, segons T. Lewis, es formaria en els músculs isquèmics de l'esquelet i del miocardi i seria el responsable del dolor de la claudicació intermitent i de l'angina de pit.
  • ca  factor paracrí, n m
  • es  factor paracrino, n m
  • fr  facteur paracrine, n m
  • en  paracrine factor, n

.FITXA MODIFICADA, Immunologia

Definició
Molècula que actua sobre les cèl·lules situades a prop de la cèl·lula que la produeix.

Nota

  • Per exemple, la majoria de citocines.
  • ca  factor permeabilitzador dels ganglis limfàtics, n m
  • ca  LNPF, n m sigla
  • en  lymph node permeability factor

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definició
Mediador soluble de la immunitat adquirida per mitjà de cèl·lules que augmenta la permeabilitat dels vasos per a les proteïnes sèriques, els monòcits i els leucòcits polinuclears. També se'l coneix amb la sigla LNPF.
  • ca  factor plaquetari, n m

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Complex bioquímic que comporta proteïnes, enzims, hormones, etc, contingut a les plaquetes sanguínies i que té una intervenció activa en la coagulació. Els factors plaquetaris són la serotonina, els factors plaquetaris 1, 2, 3 i 4 i la retractozima.
  • ca  nicotinamida, n f
  • ca  àcid nicotínic, n m sin. compl.
  • ca  factor antipel·lagra, n m sin. compl.
  • ca  factor PP, n m sin. compl.
  • ca  factor Williams Waterman, n m sin. compl.
  • ca  N-metilnicotinamida, n f sin. compl.
  • ca  niacinamida, n f sin. compl.
  • ca  nicacina, n f sin. compl.
  • ca  vitamina antipel·làgrica, n f sin. compl.
  • ca  vitamina B3, n f sin. compl.
  • ca  vitamina PP, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
Amida de l'àcid nicotínic. En l'organisme dels mamífers es forma a partir del triptòfan. La seva importància bioquímica prové del fet que forma part dels piridinnucleòtids, que tenen un paper fonamental com a coenzims transportadors d'hidrogen. És el precursor del dinucleòtid de nicotinamida i adenina. Es troba en totes les cèl·lules vivents i, en forma lliure, en l'orina dels animals. La seva carència provoca la pel·lagra.
Derivat carboxilat de la piridina. És un precursor de l'NAD i té una acció important en les oxidacions bioquímiques. En són conegudes les propietats vasodilatadores i hipocolesterolemiants, les quals, a més de la seva acció preventiva i terapèutica de la pel·lagra, expliquen la importància i les aplicacions que té en el camp farmacològic com a tractament hipolipemiant. ((àcid nocotínic))
Constituent fonamental dels coenzims NAD (dinucleòtic de nicotinamida i adenina) i NADP (fosfat de dinuceòtid de nicotinamida i adenina), els quals intervenen en múltiples reaccions bioquímiques primordials (glicòlisi anaeròbia, fosforilació oxidativa, oxidació i biosíntesi dels àcids grassos). No és pròpiament una vitamina, car es pot sintetitzar a partir de l'aminoàcid triptòfan, transformació mitjançada per la vitamina B6 (piridoxina) i la vitamina B1 (tiamina). La niacina i el triptòfan es troben en aliments proteics d'origen animal (llet, ous, carn) i en alguns aliments vegetals. ((niacina))

Nota

  • La denominació nicotinamida és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  factor Prower, n m

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Factor X de la coagulació.
  • ca  factor quimiotàctic, n m
  • ca  CF, n m sigla
  • en  chemotactic factor

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Denominació genèrica de les substàncies d'acció quimiotàctica, que actuen de forma selectiva sobre determinats tipus de cèl·lula i que produeixen el desplaçament d'aquestes cèl·lules cap a llur objectiu. Se'l coneix també amb la sigla CF.
[CF] Sigla de l'expressió anglesa chemotactic factor, factor quimiotàctic.
  • ca  factor quimiotàctic dels eosinòfils, n m
  • ca  ECF, n m sigla
  • en  eosinophil chemotactic factor-precursor
  • en  ECF sigla

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

  • ca  plasmidi de resistència, n m
  • ca  factor de resistència, n m sin. compl.
  • ca  factor R, n m sin. compl.
  • ca  plasmidi R, n m sin. compl.
  • es  plásmido de resistencia, n m
  • es  factor de resistencia, n m sin. compl.
  • es  plásmido R, n m sin. compl.
  • fr  plasmide de résistance, n m
  • fr  facteur de résistance, n m sin. compl.
  • fr  facteur R, n m sin. compl.
  • fr  plasmide R, n m sin. compl.
  • en  resistance plasmid, n
  • en  R factor, n sin. compl.
  • en  R plasmid, n sin. compl.
  • en  R-factor plasmid, n sin. compl.
  • en  R-plasmid, n sin. compl.
  • en  resistance factor, n sin. compl.

.FITXA REVISADA, Farmacologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Plasmidi autotransferible dotat de gens que codifiquen la resistència a un o més antibiòtics.