Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  sempreviva borda, n f
  • ca  botja, n f sin. compl.
  • ca  flor de Corpus, n f sin. compl.
  • ca  flor de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
  • ca  flor de tot l'any, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanilla borda, n f sin. compl.
  • nc  Helichrysum stoechas

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica de la família de les compostes, de fulla persistent, que es fa en tot tipus de sols i, especialment, en els sorrals marítims de la Mediterrània. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, estimulen la diüresi. També han estat emprades amb pretensions colagogues i contra les afeccions de les vies respiratòries. També és anomenada botja.
  • ca  boixac, n m
  • ca  boixac de jardí, n m sin. compl.
  • ca  calèndula officinalis, n f sin. compl.
  • ca  clavellina de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor d'albat, n f sin. compl.
  • ca  flor de meravella, n f sin. compl.
  • ca  flor de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de tot l'any, n f sin. compl.
  • ca  gojat, n f sin. compl.
  • ca  groguet, n m sin. compl.
  • nc  Calendula officinalis

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d'alçada, conreada sovint com a ornamental, que viu també subespontàniament a la plana i zones de muntanya, a prop de llocs habitats, molt abundant a Montserrat. La tintura o la infusió, que es prepara exclusivament amb les flors, les quals es cullen gairebé tot l'any, han estat emprades com a emmenagogues i contra la hipertensió. Tòpicament en decocció, també foren utilitzades contra nafres i erupcions cutànies.
  • ca  flor del paradís, n f
  • nc  Catha edulis

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta originària d'Abissínia i d'Aràbia, cultivada per a ésser emprada com a estimulant. Les fulles fresques i els branquillons poden mastegar-se o usar-se per a preparar un beuratge enardidor. El seu principi actiu està relacionat farmacològicament amb les amfetamines. Es tracta, probablement, de d-norisoefedrina.
  • ca  pericó vermell, n m
  • ca  centaura menor, n f sin. compl.
  • ca  centcaps, n m sin. compl.
  • ca  fel de la terra, n m sin. compl.
  • ca  flor de centaura, n f sin. compl.
  • ca  flor vermella, n f sin. compl.
  • ca  herba centaura, n f sin. compl.
  • ca  herba d'espant, n f sin. compl.
  • ca  herba de Santa Margarida, n f sin. compl.
  • nc  Centarium umbellatum

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia biennal de la família de les gencianàcies, de 10 a 60 cm d'alçària, que es fa en indrets herbosos i sòls humits de gairebé tot el país. Les summitats florides, en infusió, estimulen la diüresi i han estat usades contra les digestions lentes, les flatulències, la tos, la febre i la diabetis. Com a ús extern, hom les hi atribueix propietats vulneràries.
  • ca  flora, n f
  • es  flora
  • fr  flore
  • en  flora

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Estudi de la flora d'una regió o d'un territori, o de la d'unes característiques determinades (per exemple, les espècies d'interès mèdic: flora mèdica).
  • ca  flora, n f
  • es  flora
  • fr  flore
  • en  flora

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Conjunt de microorganismes simbiòtics comensals d'un determinat espai orgànic (intestí, boca, vagina, etc). Actualment, hom prefereix el terme biota, que no pressuposa la condició vegetal o animal dels microorganismes.
  • ca  flora, n f
  • es  flora
  • fr  flore
  • en  flora

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Conjunt d'espècies vegetals que creixen en una regió o en un territori, vegetació.
  • ca  espina-xoca, n f
  • ca  aferragós, n m sin. compl.
  • ca  card estrellat, n m sin. compl.
  • ca  floravia, n f sin. compl.
  • ca  herba de tres claus, n f sin. compl.
  • ca  narriola, n f sin. compl.
  • nc  Xanthium spinosum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 30 a 80 cm d'alçària, que es fa en erms, runes i vores de camins de les comarques mediterrànies del Principat, el País Valencià i les Illes. Les tiges i les fulles, en infusió, són diürètiques i astringents.
  • ca  obriülls, n m
  • ca  cagatrepa, n f sin. compl.
  • ca  cagatripa, n f sin. compl.
  • ca  calcitrapa, n f sin. compl.
  • ca  card estrellat, n m sin. compl.
  • ca  card vermell, n m sin. compl.
  • ca  floravia, n f sin. compl.
  • ca  herba de la febre, n f sin. compl.
  • ca  herba espitllera, n f sin. compl.
  • ca  narriola, n f sin. compl.
  • ca  voravia, n f sin. compl.
  • nc  Centaurea calcitrapa

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia biennal de la família de les compostes, de 5 a 80 cm d'alçària, que creix en camins calcigats, solars i sestadors de bestiar de tot el país. La part aèria, en decocció o infusió, ha estat emprada contra les digestions laborioses, i com a febrífuga.
  • ca  florbetapir, n m
  • es  florbetapir
  • fr  florbétapir
  • en  florbetapir
  • CAS  956103-76-7

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
agent de diagnòstic