Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  formació coroide, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Cadascuna de les tres prolongacions de la piamàter que s'insinuen a l'interior del cervell: dues laterals, disposades en forma de cordó, que són els plexes coroides, i una situada a la línia mediana, de forma de membrana, és la tela coroidal superior. El conjunt també és anomenat piamàter interna.
  • ca  signe de Henning, n m
  • ca  formació d'arc gòtic, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Gastroenterologia

Definició
Deformitat de la incisura angular de l'estómac, que recorda la disposició d'un arc ogival, signe d'úlcera gàstrica crònica.
  • ca  formació de palissada, n f

Anatomia patològica

Definició
Disposició de les cèl·lules d'un glioma en forma radiada, a partir d'una àrea central comparativament lliure de vasos.
  • ca  formació de pila de monedes, n f
  • en  rouleaux formation

Hematologia i hemoteràpia

Definició
Disposició característica de les hematies que, adherides entre si per llurs superfícies amples, configuren columnes que recorden piles de monedes.
  • ca  formació del patró, n f
  • es  formación del patrón, n f
  • es  patterning, n m
  • fr  formation du patron, n f
  • en  patternformation, n
  • en  patterning, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Embriologia, Anatomia > Citologia

Definició
Procés mitjançant el qual les cèl·lules embrionàries s'estructuren espacialment en teixits organitzats, segons la topologia que estableixen els eixos corporals.
  • ca  formació interhemisfèrica, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Cadascuna de les parts de l'encèfal situades entre els dos hemisferis cerebrals i que els connecten. Són el cos callós, el quiasma òptic, les cintes òptiques, l'espai perforat anterior, el tubercle cineri, la tija pituïtària, la hipòfisi, els tubercles mamil·lars, l'espai perforat posterior i els peduncles cerebrals.
  • ca  formació optostriada, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Cadascun dels nuclis grisos centrals del cervell (nuclis grisos de la base o cossos optoestriats), és a dir, tàlem òptic i cos estriat.
  • ca  formació reticular, n f
  • ca  substància filamentosa, n f sin. compl.
  • ca  substància granulofilamentosa, n f sin. compl.
  • ca  substància reticular, n f sin. compl.
  • ca  substància reticulofilamentosa, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Conjunt d'estructures neuronals, en forma de xarxa tupida o reticle, que s'estén de la medul·la espinal al diencèfal; regula funcions importants com són ara la son, la respiració, la pressió de la sang, la temperatura corporal, funcions endocrines, el to postural i l'activitat reflexa osteomuscular.
  • ca  formació reticular blanca, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Part interna, més petita, (constituïda gairebé exclusivament per substància blanca), de les que resulten de la divisió de la formació reticular del bulb pel fascicle radicular de l'hipoglòs.
  • ca  formació reticular de la medul·la espinal, n f
  • ca  formació reticular de Deiters, n f sin. compl.
  • ca  procés reticular de Deiters, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Conjunt d'expansions transversals de la substància grisa de la medul·la espinal, que surten de l'angle format pel corn lateral i el corn posterior i es dirigeixen als cordons laterals. És molt manifesta a la part superior de la medul·la cervical.