Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  fosfomicina, n f
  • es  fosfomicina, n f
  • fr  fosfomycine, n f
  • en  fosfomycin
  • CAS  23155-02-4

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
Antibiòtic obtingut per fermentació de soques de Streptomyces fradie.

Nota

  • L'estructura química de la fosfomicina és molt senzilla i molt polar. Actua inhibint la primera fase de la síntesi de la paret bacteriana i és activa contra bacteris grampositius i gramnegatius.

    La denominació fosfomicina és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  fosfonecrosi, n f

Anatomia patològica, Toxicologia

Definició
Necrosi del teixit ossi, especialment del maxil·lar inferior, com a resultat de la intoxicació per fòsfor. En la major part dels casos és una malaltia professional.
  • ca  fosfoni, n m

Disciplines de suport > Química

Definició
Catió de fórmula PH4+, que forma composts anàlegs als de l'amoni.
  • ca  fosfopènia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Dèficit de composts de fòsfor en el cos.
  • ca  fosfoproteïna, n f

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Cadascuna de les proteïnes conjugades que contenen fosfat. Es dona a la caseïna de la llet, l'ovovitel·lina del rovell de l'ou, l'albúmina de la clara, la pepsina, etc. Generalment el fosfat esterifica grups hidroxil de les cadenes laterals dels aminoàcids serina i treonina.
  • ca  fòsfor, n m
  • es  fósforo
  • fr  phosphore
  • en  phosphorous
  • sbl  P

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Química

Definició
Element pertanyent al grup V de la taula periòdica, de nombre atòmic 15, massa atòmica 30,97 i símbol P, i de valències +3 i +5. Tot i ésser relativament poc abundant en la natura (l'escorça terrestre en conté un 0,1%), té una importància considerable en els regnes animal i vegetal; element essencial de la dieta, és un component de certes proteïnes del sistema nerviós i de la sang, les quals, en forma de fosfats, constitueixen la part mineral dels ossos. La proporció de fòsfor en els teixits vivents és constant amb relació a la del calci. És eliminat per l'orina en forma de fosfats alcalins i alcalinoterris que provenen dels aliments i de la metabolització dels derivats orgànics del fòsfor; l'eliminació normal és de 2 a 3 g/l d'orina i augmenta exageradament en els casos patològics. L'element natural és el núclid 31; hom coneix, a més, sis núclids artificials: 28, 29, 30, 32, 33 i 34. En forma elemental, el fòsfor és extremament tòxic i causa inflamació i degeneració grassa del fetge i altres vísceres, i, per inhalació, provoca necrosis òssies. Terapèuticament, és emprat en forma de sals en el tractament de l'osteomalàcia, malalties nervioses, tuberculosi i com a tònic en estats d'adinàmia.

Nota

  • La denominació fòsfor està formada a partir del grec phôs 'llum' i de -for.
  • ca  fòsfor vermell, n m
  • ca  fòsfor amorf, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Química

Definició
Forma al·lotròpica del fòsfor, de color que varia del rosa al morat; no és tòxic.
  • ca  fòsfor blanc, n m
  • ca  fòsfor groc, n m sin. compl.
  • ca  fòsfor ordinari, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Química, Toxicologia

Definició
Sòlid de color d'ambre i d'olor al·liàcia, és un verí molt violent, mortal a la dosi d'alguns centigrams.
  • ca  fòsfor blanc, n m
  • ca  fòsfor groc, n m sin. compl.
  • ca  fòsfor ordinari, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Química, Toxicologia

Definició
Sòlid de color d'ambre i d'olor al·liàcia, és un verí molt violent, mortal a la dosi d'alguns centigrams.
  • ca  fòsfor radioactiu, n m
  • ca  fòsfor marcat, n m sin. compl.

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definició
Isòtop radioactiu (32P) emprat en el tractament de certes malalties dels sistemes ossis i hematopoètics. És emissor de radiacions beta, amb una mitja vida de 14,3 dies. També és emprat, com a traçador, en l'estudi del metabolisme dels àcids nucleics, fosfolípids, intermediaris fosforilats dels catabolisme dels hidrats del carboni, etc.