Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  fascicle semilunar, n m
  • ca  fascicle de Déjerine, n m sin. compl.
  • ca  fascicle de Hoche, n m sin. compl.
  • ca  fascicle de mitja lluna, n m sin. compl.
  • ca  fascicle interfascicular, n m sin. compl.
  • ca  tracte de Hoche, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Feix de fibres de la medul·la espinal format pels fascicles fonamentals dels cordons anterior i lateral; en una secció transversal té forma de mitja lluna.
  • ca  lemnisc temporooccipital, n m
  • ca  fascicle de Hoeve, n m sin. compl.
  • ca  feix de Hoeve, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Tracte de fibres nervioses que connecta l'escorça dels lòbuls temporal i occipital.
  • ca  fascicle de Keith, n m
  • ca  fascicle sinoatrial, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Conjunt de fibres de la paret de l'aurícula dreta, situat entre els orificis de les venes caves.
  • ca  fascicle de Kent, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Cardiologia

Definició
Banda que uneix directament el múscul auricular amb el ventricular sense que hi hagi cap connexió amb el sistema específic de conducció. Pot ésser situat al septe i constituït per miocardi banal, o a les parets lliures i, en aquest cas, format per miocardi banal o teixit específic. Pot ésser una via anòmala de preexcitació.
  • ca  fascicle de la branca esquerra del fascicle de His, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Cardiologia

Definició
Cadascuna de les dues divisions terminals de la branca esquerra del fascicle de His; s'originen molt aviat després d'haver-se'n separat la branca dreta; estan ben individualitzades i definides anatòmicament i també funcionalment. S'anomenen, amb relació a la seva localització i distribució, superoanterior i inferoposterior. La comprensió de la divisió trifascicular del fascicle de His (dos de la branca esquerra i la branca dreta) és important per a explicar l'activació cardíaca en diferents processos, com ara els hemiblocatges.
  • ca  fascicle dorsolateral, n m
  • ca  columna de Lissauer, n f sin. compl.
  • ca  columna de Spitzka-Lissauer, n f sin. compl.
  • ca  fascicle de Lissauer, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Conjunt de fibres molt primes, generalment amielíniques, situades a l'àpex de la banya posterior de la medul·la; hi ha fibres que pertanyen a les arrels posteriors i fibres col·laterals a aquestes.
  • ca  fascicle retroflecte, n m
  • ca  fascicle de Meynert, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Grup compacte de fibres nervioses que s'originen en l'habènula i van als nuclis interpedunculars; també se'l coneix per fascicle de Meynert.
  • ca  fascicle semilunar, n m
  • ca  fascicle de Déjerine, n m sin. compl.
  • ca  fascicle de Hoche, n m sin. compl.
  • ca  fascicle de mitja lluna, n m sin. compl.
  • ca  fascicle interfascicular, n m sin. compl.
  • ca  tracte de Hoche, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Feix de fibres de la medul·la espinal format pels fascicles fonamentals dels cordons anterior i lateral; en una secció transversal té forma de mitja lluna.
  • ca  fascicle rubroespinal, n m
  • ca  fascicle de Monakow, n m sin. compl.
  • ca  fascicle prepiramidal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Feix de fibres motores extrapiramidals que neixen del nucli vermell, s'encreuen abans d'entrar a la protuberància i al bulb i se situen al cordó lateral de la medul·la espinal; forma part del fascicle reticuloespinal.
  • ca  fascicle tectoprotuberancial, n m
  • ca  fascicle de Münser, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Fibres originades en els tubercles quadrigeminats anteriors i que van als nuclis de la protuberància anular.