Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  -gènic -gènica

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos

Definició
Forma sufixada que significa que és generat per, que és produït per.
  • ca  genicle, n m

Neurologia

Definició
Corba aguda d'un nervi. Així, rep el nom de genicle del nervi facial la corba de l'arrel d'aquest nervi que produeix un relleu en el sòl del quart ventricle.

Nota

  • La denominació genicle prové del llatí geniculum, diminutiu de genu 'genoll'.
  • ca  geniculació, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Corbament en forma de genoll.
  • ca  genicular, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Relatiu o pertanyent al genoll.
  • ca  geniculat -ada, adj
  • en  geniculate
  • en  geniculated

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Articulat com un genoll.
  • ca  genio-
  • ca  geni- sin. compl.

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Odontoestomatologia

Definició
Formes prefixades del mot grec géneion, que significa mentó.
  • ca  genioespasme, n m

Neurologia

Definició
Mioclònia dels músculs del mentó.
  • ca  geniofaringi -íngia, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definició
Relatiu o pertanyent al mentó i a la faringe.
  • ca  genioglòs -ossa, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Relatiu o pertanyent alhora al mentó i a la llengua.
  • ca  geniohioglòs -ossa, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definició
Relatiu o pertanyent alhora al mentó, al hioide i a la llengua.