Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  giàrdia, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Gènere de protists flagel·lat (Giardia sp) del grup dels arqueoprotists que es troba en forma de trofozoït en el tracte intestinal de molts vertebrats, i es transmet en forma de cist. El trofozoït té forma de pera partida longitudinalment per la meitat, i fa uns 7-10 µ d'amplada per uns 10-20 µ de llargada. Té 8 flagels, 6 dels quals surten lateralment; els extrems del quart parell surten de la part posterior de la cèl·lula. La superfície anterior de la cèl·lula té un dispositiu xuclador que li serveix per a adherir-se a la paret intestinal del seu hoste. La classificació en espècies tradicionalment s'ha fet segons l'hoste en el qual es trobava una soca (per exemple, G. canis, dels gossos, G. cati, dels gats). G. lamblia és el nom que s'havia donat a l'espècie paràsita dels humans. Hom ha proposat el reconeixement de tres úniques espècies, segons el tipus d'hoste: G. agilis (d'amfibis), G. muris (de rosegadors i ocells) i G. duodenalis (de mamífers). Segons aquesta nomenclatura, G. lamblia estaria inclosa en G. duodenalis.

Nota

  • La denominació giàrdia prové del nom d'Alfred Giard, biòleg francès (1846-1908).
  • ca  giàrdia, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Protist del gènere giàrdia.

Nota

  • La denominació giàrdia prové del nom d'Alfred Giard, biòleg francès (1846-1908).
  • ca  giardiosi, n f
  • ca  lambliosi, n f sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Infecció per Giardia lamblia, que es transmet per la ingestió dels quists del protozou a través de l'aigua i aliments contaminats, pels contactes personals i per les relacions sexuals de tipus orogenitals. La malaltia és de distribució universal, per bé que és més freqüent en països del tercer món, i predomina en determinats col·lectius de la població: malalts immunodeprimits, viatgers internacionals, homosexuals i infants en edat escolar. També certes condicions de l'hoste afavoreixen l'aparició de les manifestacions clíniques de la malaltia, per exemple gastrectomia, hipoclorhídria, pancreatitis crònica, hipogammaglobulinèmia i altres deficiències immunològiques. La infecció primitiva produeix simptomatologia clínica, mentre que les exposicions repetides l'eviten (portadors aparentment sans). La infecció asimptomàtica és molt freqüent. Les manifestacions clíniques poden ser agudes o cròniques. La forma clínica es caracteritza per diarrees aquoses, pudents i explosives, dolors abdominals de tipus còlic, nàusees, a vegades vòmits, i anorèxia i aprimament, manifestacions clíniques que s'autolimiten en 2 o 7 dies. Ocasionalment després d'un quadre clínic agut, apareixen manifestacions clíniques cròniques, en forma de diarrees intermitents, amb femta pastosa i escumosa, associades amb distensió abdominal, dispèpsia inespecífica, astènia i aprimament, i a vegades a signes de malabsorció intestinal, sobretot en malalts immunodeprimits, hipoclorhídrics o amb malnutrició. La prova digestiva més eficaç és la detecció de l'antigen de les giàrdies en la femta, per mitja del procediment ELISA.
Infestació per làmblies, giardiosi. ((lambliosi))
  • ca  gibós -osa, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
En forma de bossa.
  • ca  geperut -uda, adj
  • ca  gepic -a, adj sin. compl.
  • ca  gibós -osa, adj sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Que té gep.
  • ca  gep, n m
  • ca  gepa, n f sin. compl.
  • ca  gibositat, n f sin. compl.
  • es  giba
  • es  gibosidad
  • es  joroba
  • fr  bosse
  • fr  gibbosité
  • en  gibbosity
  • en  humpback
  • en  hunchback

Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Exagerada convexitat de l'esquena o del pit produïda pel corbament de la columna dorsal o de l'estern, gepa, gibositat.
  • ca  gibositat, n f
  • es  gibosidad
  • fr  gibbosité
  • en  gibbosity

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Protuberància, en general.
  • ca  giga-
  • sbl  G

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Disciplines de suport > Física

Definició
Forma prefixada del mot grec gígas, gegant, emprada en el Sistema Internacional d'Unitats per a denominar el múltiple d'una unitat equivalent a 109 d'aquesta unitat. El símbol és G.
  • ca  gigantisme, n m
  • ca  gigantosomia, n f sin. compl.
  • ca  macrogènesi, n f sin. compl.
  • ca  macrosomia, n f sin. compl.
  • ca  megasomia, n f sin. compl.
  • ca  somatomegàlia, n f sin. compl.
  • es  gigantismo
  • fr  gigantisme
  • en  gigantism
  • en  gigantosoma

Anatomia, Endocrinologia i nutrició

Definició
Anomalia caracteritzada per una grandària del cos o d'una part del cos molt superior a la normal.

Nota

  • En bona part del casos, el gigantisme té com a causa una variant constitucional inexplicada del patró normal del creixement i desenvolupament, generalment observat en individus que tenen un dels pares o tots dos més alts que no pas la mitjana de la població. La resta de casos corresponen a malalties diverses: hipersecreció d'hormona del creixement d'origen hipofític o hipotalàmic, gigantisme cerebral, infants de mares diabètiques, síndrome de Beckwith-Wiedemann, neurofibromatosi, síndrome de Marfan, eunucoïdisme hipogonadotròpic, síndrome de Klinefelter, etc.
  • ca  gigantisme cerebral, n m
  • ca  síndrome de Sotos, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Neurologia

Definició
Malaltia de causa desconeguda caracteritzada per gigantisme amb macrocrània i prognatisme, dolicocefàlia, retard mental, paladar ogival, bombament frontal, hipertelorisme, plecs antimongoloides i alteracions neuromusculars (atàxia, marxa feixuga). Gairebé sempre hi ha una dilatació dels ventricles, principalment els laterals i el tercer, apareixen convulsions i hom observa alteracions electrocardiogràfiques inespecífiques. No ha estat possible identificar cap mena d'hipersecreció de l'hormona del creixement.