Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  glàndula erràtica, n f
  • ca  glàndula de Hermann, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Cadascuna de les glàndules tubulars aïllades als límits entre la mucosa i la pell de l'anus. També són anomenades glàndules de Hermann.
  • ca  glàndula esofàgica, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Qualsevol de les glàndules secretores de l'esòfag, superficials (localitzades a la làmina pròpia dels dos caps de l'esòfag) o profundes (secretores de moc i situades a la submucosa de la resta de l'òrgan). Les superficials de l'extrem inferior són idèntiques a les cardíaques de l'estómac.
  • ca  glàndula palatina, n f
  • ca  glàndula estafilina, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Cadascuna de les petites glàndules mucoses de la meitat posterior del teixit submucós que recobreix el paladar dur.
  • ca  glàndula excretòria, n f
  • ca  glàndula excrementícia, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Qualsevol glàndula que elimini productes residuals a l'exterior. Havia estat anomenada glàndula excrementícia.

Nota

  • La denominació glàndula excrementícia es considera obsoleta.
  • ca  glàndula excretòria, n f
  • ca  glàndula excrementícia, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Qualsevol glàndula que elimini productes residuals a l'exterior. Havia estat anomenada glàndula excrementícia.

Nota

  • La denominació glàndula excrementícia es considera obsoleta.
  • ca  glàndula exocrina, n f
  • ca  glàndula anacrina, n f sin. compl.
  • ca  glàndula de secreció externa, n f sin. compl.
  • ca  glàndula oberta, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Glàndula que elimina la seva secreció per mitjà de conductes excretors, que s'obren en una superfície interna o externa de l'organisme. També són anomenades glàndules de secreció externa, glàndules obertes o anacrines.
  • ca  glàndula faríngia, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Cadascuna de les glàndules mucoses de la túnica mucosa de la faringe.
  • ca  glàndula prepucial, n f
  • ca  cripta de Haller, n f sin. compl.
  • ca  cripta de Littré, n f sin. compl.
  • ca  cripta de Tyson, n f sin. compl.
  • ca  cripta odorífera del prepuci, n f sin. compl.
  • ca  glàndula de Haller, n f sin. compl.
  • ca  glàndula de Littré, n f sin. compl.
  • ca  glàndula de Tyson, n f sin. compl.
  • ca  glàndula fètida, n f sin. compl.
  • ca  glàndula odorífera, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definició
Varietat de glàndula sebàcia que es troba al solc balanoprepucial i que secreta l'esmegma.
  • ca  fol·licle lingual, n m
  • ca  glàndula fol·licular de la llengua, n f sin. compl.
  • ca  glàndula lenticular de la llengua, n f sin. compl.

Anatomia > Histologia, Endocrinologia i nutrició, Hematologia i hemoteràpia, Odontoestomatologia

Definició
Cadascun dels fol·licles limfàtics agregats de la mucosa de la base de la llengua, el conjunt dels quals rep el nom d'amígdala lingual. A la superfície lliure de cada fol·licle hi ha l'orifici d'una invaginació profunda i irregular, entapissada per epiteli pavimentós estratificat, l'anomenada cavitat o cripta fol·licular.
  • ca  glàndula gàstrica pròpia, n f
  • ca  fol·licle gàstric, n m sin. compl.
  • ca  glàndula de Wasmann, n f sin. compl.
  • ca  glàndula fúndica, n f sin. compl.
  • ca  glàndula pèptica, n f sin. compl.

Anatomia > Citologia, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia

Definició
Cadascuna de les nombroses glàndules tubulars de la mucosa del fons i del cos de l'estómac. Contenen quatre tipus de cèl·lules: cèl·lules mucoses; cèl·lules parietals o oxíntiques, secretores d'àcid clorhídric; cèl·lules principals, secretores de pepsinogen; i cèl·lules gàstriques endocrines. El conjunt de les cèl·lules parietals i les principals és anomenat massa de cèl·lules parietals.