Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  glàndula gàstrica pròpia, n f
  • ca  fol·licle gàstric, n m sin. compl.
  • ca  glàndula de Wasmann, n f sin. compl.
  • ca  glàndula fúndica, n f sin. compl.
  • ca  glàndula pèptica, n f sin. compl.

Anatomia > Citologia, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia

Definició
Cadascuna de les nombroses glàndules tubulars de la mucosa del fons i del cos de l'estómac. Contenen quatre tipus de cèl·lules: cèl·lules mucoses; cèl·lules parietals o oxíntiques, secretores d'àcid clorhídric; cèl·lules principals, secretores de pepsinogen; i cèl·lules gàstriques endocrines. El conjunt de les cèl·lules parietals i les principals és anomenat massa de cèl·lules parietals.
  • ca  glàndula antral, n f
  • ca  glàndula pilòrica, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Cadascuna de les nombroses glàndules de la mucosa de l'antre pilòric, que contenen cèl·lules mucoses i cèl·lules endocrines productores de gastrina. També són anomenades glàndules pilòriques.
  • ca  glàndula pilosa, n f

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Dermatologia

Definició
Glàndula sebàcia del fol·licle pilós.
  • ca  glàndula pineal, n m
  • ca  conari, n m sin. compl.
  • ca  cos conoide, n m sin. compl.
  • ca  cos pineal, n f sin. compl.
  • ca  epífisi, n f sin. compl.
  • ca  epífisi cerebral, n f sin. compl.
  • es  epífisis
  • fr  épiphyse
  • en  epiphysis

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Petit òrgan situat al sostre del tercer ventricle, davant dels tubercles quadrigeminats anteriors, que després de la pubertat sofreix una certa involució i tendeix a calcificar-se; secreta una hormona anomenada melatonina, per la seva capacitat blanquejadora de la pell de les granotes, propietat que no té en els mamífers, però en aquests inhibeix o alenteix llur estre; arran de l'estudi de tumors d'aquesta glàndula en l'home, anomenats pinealomes, s'ha intuït l'existència d'un factor inhibidor de la pubertat, que probablement sigui la melatonina.
Denominació donada al cos pineal, a causa de la seva forma cònica. ((conari))

Nota

  • La denominació cos conoide s'usava antigament.
  • La denominació epífisi prové del epíphysis 'excrescència'.
  • ca  hipòfisi, n f
  • ca  apèndix del cervell, n m sin. compl.
  • ca  cos hipofític, n m sin. compl.
  • ca  cos pituïtari, n m sin. compl.
  • ca  glàndula pituïtària, n f sin. compl.
  • ca  glans pituitam excipens de Vesali, n m sin. compl.
  • ca  hipòfisi cerebral, n f sin. compl.
  • es  hipófisis
  • fr  hypophyse
  • en  hypophysis

Anatomia > Òrgans i sistemes, Endocrinologia i nutrició, Neurologia

Definició
Glàndula de secreció interna, en forma de mongeta, situada a la base del crani, sota l'encèfal, unida a la base del cervell per la tija pituïtària. Relacionada amb l'hipotàlem, regula la major part de les funcions de l'organisme (desenvolupament, sexualitat, metabolisme, etc). En l'home es troba a la sella turca, depressió de l'os esfenoide situada sota l'hipotàlem, pesa uns 50 cg (que poden modificar-se per causes fisiològiques) i consta d'un lòbul anterior, o adenohipòfisi, i un lòbul posterior, o neurohipòfisi, que secreten a la sang nombroses hormones.
Nom donat a la hipòfisi a causa de l'antiga creença que el líquid ventricular o pituïta era recollit per la hipòfisi, la qual l'expulsava a l'exterior per les fosses nasals, a través dels orificis que presentaven l'etmoide i l'esfenoide. La teoria evidentment és obsoleta però n'ha persistit la denominació, especialment en la terminologia anglesa i en termes com ara hipopituïtarisme. ((glàndula pituïtària))

Nota

  • La denominació hipòfisi està formada a partir de hipo- i del grec phýo 'créixer'.
  • La denominació apèndix del cervell es considera obsoleta.
  • ca  glàndula prepucial, n f
  • ca  cripta de Haller, n f sin. compl.
  • ca  cripta de Littré, n f sin. compl.
  • ca  cripta de Tyson, n f sin. compl.
  • ca  cripta odorífera del prepuci, n f sin. compl.
  • ca  glàndula de Haller, n f sin. compl.
  • ca  glàndula de Littré, n f sin. compl.
  • ca  glàndula de Tyson, n f sin. compl.
  • ca  glàndula fètida, n f sin. compl.
  • ca  glàndula odorífera, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definició
Varietat de glàndula sebàcia que es troba al solc balanoprepucial i que secreta l'esmegma.
  • ca  pròstata, n f
  • ca  cos adenoide, n m sin. compl.
  • ca  glàndula prostàtica, n f sin. compl.

Endocrinologia i nutrició, Urologia

Definició
Glàndula pròpia del sexe masculí que secreta el líquid prostàtic, el qual durant l'ejaculació es barreja amb els espermatozoides procedents de les vesícules seminals. Té forma de con aixafat de davant a darrere, i és situada darrera la símfisi pubiana, sota el coll de la bufeta i davant l'ampolla rectal. És travessada obliquament per la uretra, en la qual desemboquen les vies espermàtiques a l'altura de la prominència anomenada verumontànum.

Nota

  • La denominació pròstata prové del grec prostátes 'que és a fora'.
  • La denominació cos adenoide es considera obsoleta.
  • ca  glàndula racemiforme, n f
  • ca  glàndula racemosa, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Glàndula composta d'àcins organitzats de forma semblant al raïm.
  • ca  glàndula racemiforme, n f
  • ca  glàndula racemosa, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Glàndula composta d'àcins organitzats de forma semblant al raïm.
  • ca  glàndula molar, n f
  • ca  glàndula retromolar, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Cadascuna de les quatre o cinc glàndules mucoses de la boca, prop del múscul buccinador, els conductes de les quals s'obren a nivell de la darrera molar.