Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  glossoepiglòtic -a, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Relatiu o pertanyent a la llengua i a l'epiglotis.
  • ca  glossoespasme, n m

Neurologia, Odontoestomatologia

Definició
Espasme dels músculs de la llengua.
  • ca  glossoestafilí -ina, adj
  • es  glosostafilino

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Relatiu o pertanyent a la llengua i a l'úvula o el vel del paladar alhora; dit del múscul palatoglòs.
  • ca  glossofaringi -íngia, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definició
Relatiu o pertanyent a la llengua i a la faringe.
  • ca  glossofaringi -íngia, adj

Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definició
Dit del múscul glossofaringi, porció superior del múscul constrictor de la faringe.
  • ca  glossofaringi -íngia, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Otorrinolaringologia

Definició
Dit del nervi glossofaringi.
  • ca  glossohioidal, adj
  • en  glossohyal

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Relatiu o pertanyent a la llengua i a l'os hioide.
  • ca  glossolabiolaringi -íngia, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definició
Relatiu o pertanyent a la llengua, els llavis i la laringe alhora; dit d'una forma de paràlisi (síndrome de Duchenne).
  • ca  glossolàlia, n f

Salut mental > Psiquiatria

Definició
Trastorn del llenguatge consistent en l'emissió de fonemes sense significat, com si hom fes ús d'un idioma propi, imaginari. És típica de la infància (quan són articulats els primers sons), de certs estats psicopàtics (d'èxtasi religiós, de megalomania, etc) o hipnòtics.
  • ca  glossomància, n f
  • en  glossomantia

Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Diagnòstic basat en l'aspecte que presenta la llengua.