Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  granulocitopatia, n f

Malalties i síndromes, Anatomia > Citologia

Definició
Qualsevol alteració dels granulòcits.
  • ca  granulocitopènia, n f
  • es  granulocitopenia, n f
  • fr  granulocytopénie, n f
  • en  granulocytopenia, n

.FITXA MODIFICADA, Immunologia

Definició
Disminució del nombre de granulòcits, principalment neutròfils, de la sang.
  • ca  granulocitopoesi, n f
  • ca  granulopoesi, n f sin. compl.

Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Formació dels granulòcits en la medul·la òssia en quantitats normals.
  • ca  granulocitopoètic -a, adj
  • ca  granulopoètic -a, adj sin. compl.

Anatomia > Citologia

Definició
Relatiu o pertanyent a la granulocitopoesi; que l'estimula o que es caracteritza per la granulocitopoesi.
  • ca  reticulòcit, n m
  • ca  corpuscle reticulat, n m sin. compl.
  • ca  granulofilòcit, n m sin. compl.
  • es  reticulocito
  • fr  réticulocyte
  • en  reticulozyte

Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Eritròcit jove, anucleat, procedent de l'eritroblast acidòfil, que conserva restes d'àcid ribonucleic i d'orgànuls citoplasmàtics (mitocondris, ribosomes, restes del complex de Golgi). Un cop format, abandona el moll de l'os, ingressa en la circulació sanguínia i, al cap de 48 hores aproximadament, es transforma en un eritròcit madur. Hom pot determinar mitjançant la citometria de flux, el contingut d'àcid ribonucleic dels reticulòcits, la qual cosa permet de distingir-ne llur grau de maturitat: reticulòcits de fluorescència baixa o LFR (an low fluorescent reticulocyte), de fluorescència mitjana o HFR (an middle fluorescent reticulocyte) i de fluorescència alta o HFR (an high fluorescent retyculocyte). Això resulta útil, no solament en l'estudi de les anèmies, sinó també en la valoració de la recuperació de l'eritropoesi després de la quimioteràpia o del trasplantament de progenitors hematopoètics. En condicions normals, el nombre de reticulòcits oscil·la entre 25 i 75 × 109/L (valor absolut), que correspon al 0,5-1,5% dels eritròcits madurs (valor relatiu). Si hom empra el valor relatiu, cal corregir-lo en relació amb l'hematòcrit del pacient (compte de reticulòcits corregit). La determinació de la xifra corregida de reticulòcits és essencial per a considerar el caràcter regeneratiu o arregeneratiu de l'eritropoesi. Mitjançant la utilització de colorants vitals (blau de cresil brillant, blau de toluïdina, entre d'altres) les restes d'orgànuls citoplasmàtics s'aglutinen i formen una xarxa o reticle, visible al microscopi òptic. D'ací en deriva el terme reticulòcit.

Nota

  • La denominació reticulòcit està formada a partir del llatí reticulum 'xarxa petita' i del grec kítos 'cel·la'.
  • La denominació granulofilòcit està formada a partir de granulo-, del llatí filum 'fil' i de -cit.
  • La denominació granulofilòcit és etimològicament híbrida i es considera obsoleta.
  • ca  granuloma, n m
  • es  granuloma, n m
  • fr  granulome, n m
  • en  granuloma, n

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definició
Lesió nodular inflamatòria formada per teixit connectiu infiltrat de cèl·lules diverses, amb una àrea central constituïda per macròfags, i sovint per cèl·lules gegants plurinucleades, envoltats per limfòcits T que és deguda a la invasió per un cos estrany no degradable o a la infecció per un microorganisme patogen.

Nota

  • El granuloma pot ser crònic en casos d'hipersensibilitat retardada.
  • ca  granuloma actínic, n m
  • ca  granuloma anular elastolític de cèl·lules gegants, n f sin. compl.
  • ca  granuloma de Miescher de la cara i del cuir cabellut, n f sin. compl.
  • ca  granuloma multiforme, n f sin. compl.
  • ca  necrobiosi lipoide atípica de la cara i del cuir cabellut, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Dermatologia

Definició
Nom donat a les lesions de la superfície cutània exposada crònicament a l'acció de la llum solar, d'aspecte clínic semblant al granuloma anular, que es caracteritzen des del punt de vista anatomopatològic per una destrucció de les fibres elàstiques i per la formació de granuloma de cos estrany amb presència de cèl·lules gegants.
  • ca  granuloma amèbic, n m
  • ca  ameboma, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Conjunt de lesions granulomatoses del còlon que s'observen algunes vegades en l'amebosi.
Granuloma amèbic, format en el curs d'una amebosi intestinal crònica, localitzat preferentment al còlon rectosigmoide o al cec. Pot produir un quadre de suboclusió intestinal. ((ameboma))
  • ca  granuloma anular, n m
  • ca  granuloma anular localitzat, n m sin. compl.
  • ca  liquen anular, n m sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Malalties i síndromes, Dermatologia

Definició
Malaltia cutània benigna caracteritzada per una inflamació granulomatosa, de causa desconeguda, que es manifesta per una erupció de pàpules disposades en forma d'anell. Afecta principalment els infants i adults joves, sobretot del sexe femení. Les localitzacions de predilecció són les cares dorsals i laterals dels dits de les mans o dels peus, els canells, els turmells i l'empenya. Les lesions tenen una vora sobreelevada i dura i desapareixen sense deixar cicatrius. Histològicament s'observen focus discrets de necrobiosi en el derma superior i mitjà, envoltats d'una palissada típica d'histiòcits.
  • ca  granuloma anular disseminat, n m

.FITXA MODIFICADA, Malalties i síndromes, Dermatologia

Definició
Varietat de granuloma anular caracteritzat per una erupció de múltiples pàpules o nodes, difusa, que afecta especialment les àrees de pell exposades al sol, llevat de la cara, principalment en dones de mitjana edat. També poden afectar-se les aponeurosis i els tendons. S'ha relacionat amb la diabetis mellitus.