Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  gemin, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Cadascun dels dos músculs profunds (gemin inferior i gemin superior) de la regió glútia.
  • ca  gemin gèmina, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Doble, parell.

Nota

  • La denominació gemin gèmina prové del llatí geminus.
  • ca  gemin inferior, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Origen, tuberositat isquiàtica; inserció, tendó de l'obturador intern; innervació, plexe sacre; acció, rotació externa de la cuixa.
  • ca  gemin superior, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Origen, espina isquiàtica, marge de l'escotadura ciàtica menor; inserció, tendó de l'obturador intern; innervació, plexe sacre; acció, rotació externa de la cuixa.
  • ca  geminació, n f
  • es  gemelación
  • es  geminación
  • en  gemination

Anatomia > Embriologia, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Acció de geminar; l'efecte.
  • ca  geminació, n f
  • es  gemelación
  • es  geminación
  • en  gemination

Anatomia > Embriologia

Definició
Divisió parcial d'un primordi, com ara la d'un germen dental simple que acaba donant dues corones, totalment o parcialment separades.
  • ca  geminar, v tr

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Doblar, duplicar.
  • ca  geminar, v tr

Anatomia > Embriologia

Definició
Produir una geminació.
  • ca  geminat -ada, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Disposat en parell.
  • ca  gemistòcit, n m

Anatomia > Citologia

Definició
Astròcit que creix considerablement, el nucli esdevé excèntric i el citoplasma molt transparent; astròcit gemistocític, astròcit protoplasmàtic.

Nota

  • La denominació gemistòcit està formada a partir del grec gemistós 'carregat, ple' i de -cit.