Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  hepatocolangiojejunostomia, n f
  • es  hepatocolangioyeyunostomía, n f
  • fr  hepatocholangio-jéjunostomie, n f
  • en  hepatocholangiojejunostomy, n

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Cirurgia hepatobiliopancreàtica

Definició
Anastomosi entre un conducte biliar intrahepàtic, que pot ser exposat a través d'una hepatotomia o hepatectomia, i una nansa de jejú.
  • ca  hepatocolangitis, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Gastroenterologia

Definició
Inflamació simultània del fetge i de les vies biliars.
  • ca  hepatocolecistostomia, n f
  • es  hepatocolecistostomía, n f
  • fr  hépato-cholécystostomie, n f
  • en  hepato-cholecystostomy, n

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Cirurgia hepatobiliopancreàtica

Definició
Operació que consisteix a anastomitzar la vesícula biliar a la superfície, descapsulada, de la cara inferior del fetge, per tal d'establir un drenatge directe dels conductes biliars intrahepàtics a la vesícula.
  • ca  hepatocòlic -a, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Relatiu o pertanyent alhora al fetge i al còlon.
  • ca  hepatàlgia, n f
  • ca  hepatodínia, n f sin. compl.
  • es  hepatalgia
  • fr  hépatalgie
  • en  hepatalgia

Ciències de la salut > Semiologia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Gastroenterologia

Definició
Dolor al fetge, hepatodínia.
  • ca  hepatoentèric -a, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Relatiu o pertanyent al fetge i al budell alhora.
  • ca  hepatoesplènic -a, adj
  • ca  hepatolienal, adj sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Relatiu o pertanyent alhora al fetge i a la melsa.
  • ca  hepatòfag, n m
  • es  hepatófago
  • en  hepatophage

Anatomia > Citologia

Definició
Cèl·lula gegant que hom imagina que destrueix els hepatòcits.
  • ca  abscés hepàtic, n m
  • ca  hepatofima, n f sin. compl.
  • ca  purohepatitis, n f sin. compl.

Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Abscés únic o múltiple del fetge, originat a partir d'una infecció biliar (colecistitis, colangitis), una infecció procedent d'un altre òrgan abdominal (apendicitis, úlcera gastroduodenal perforada, malaltia inflamatòria intestinal, diverticulitis del còlon, càncer de còlon infectat) traumatismes hepàtics amb infecció secundària, bacterièmia, etc. Els microorganismes detectats més sovint són: Escherichia coli, Klebsiella pneumoniae, Proteus vulgaris, Streptococcus fecalis, S. Millen, Bacteroides i Clostridium.

Nota

  • La denominació purohepatitis està formada a partir del llatí pus puris 'pus' i del grec hêpar hepatos 'fetge'. Es considera obsoleta.
  • La denominació hepatofima està formada a partir de hepato- i del grec phyma 'tumor'. Es considera obsoleta.
  • ca  hepatoflebitis, n f
  • en  hepatophlebitis

Ciències de la salut > Semiologia, Angiologia, Gastroenterologia

Definició
Inflamació de les venes hepàtiques.