Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  hialohifomicosi, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Micosi oportunista produïda per fongs filamentosos dels gèneres Fusarium, Scopularopsis, Pseudallescheria, Acremonium i Scedosporium, de característiques clíniques semblants a les de la feohifomicosi.
  • ca  hialí -ina, adj
  • ca  hialoidal, adj sin. compl.
  • ca  hialoide, adj sin. compl.
  • en  hyaline

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Transparent com el cristall, hialoide.
  • ca  hialoide, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Dit de la membrana transparent que conté el cos vitri i que recobreix la cambra posterior de l'ull.
  • ca  hialí -ina, adj
  • ca  hialoidal, adj sin. compl.
  • ca  hialoide, adj sin. compl.
  • en  hyaline

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Transparent com el cristall, hialoide.
  • ca  hialoïdina, n f

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Química

Definició
Radical hidrocarbonat de les mucoproteïnes; és semblant a la condroïtina però no conté àcid sulfúric.
  • ca  hialoidomalàcia, n f

Anatomia patològica, Oftalmologia

Definició
Remolliment del cos vitri.
  • ca  hialoidoproptosi, n f

Anatomia patològica, Oftalmologia

Definició
Protrusió del cos vitri.
  • ca  hialòmer, n m

Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Porció pàl·lida i homogènia, finament fibril·lar, del citoplasma, que envolta la porció granulosa central (granulòmer) de la plaqueta sanguínia. Tenyit pel mètode de Romanowsky, apareix de color blau cel.
  • ca  hialomma, n m

Veterinària

Definició
Gènere de paparres (Hyalomma sp) que comprèn unes 20 espècies, els adults de les quals poden parasitar tots els animals domèstics i una gran varietat d'animals salvatges. Les larves i les crisàl·lides poden parasitar alguns mamífers, aus i rèptils. L'espècie H. anatolicum és, probablement, el vector de la febre hemorràgica de l'Uzbekistan i d'una varietat d'encefalomielitis equina que afecta cavalls, ases i bens. H. marginatum parasita aus migratòries que van d'Europa a l'Àsia i l'Àfrica i és el vector del virus causant de la febre hemorràgica de Crimea. L'espècie H. mauritanium transmet el protist Theileria parva que provoca moltes morts en els ramats nord-africans; i H. variegatum és el vector de l'agent víric de la coriomeningitis etiòpica.
  • ca  hialomucina, n f

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Mucina el grup prostètic de la qual és l'àcid malurònic. Forma part de la gelatina de Wharton, del líquid sinovial, de l'humor vitri i de la còrnia.