Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  mielocistocele, n f
  • ca  hidromielocele, n f sin. compl.
  • ca  hidromielomeningocele, n f sin. compl.
  • ca  hidròrraquis intern, n m sin. compl.

Neurologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Protrusió d'una dilatació localitzada del conducte central medul·lar, a través d'una espina bífida.
Protrusió a través d'una espina bífida d'una hèrnia de medul·la espinal i líquid cefalorraquidi. ((hidromielocele))
  • ca  mielocistocele, n f
  • ca  hidromielocele, n f sin. compl.
  • ca  hidromielomeningocele, n f sin. compl.
  • ca  hidròrraquis intern, n m sin. compl.

Neurologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Protrusió d'una dilatació localitzada del conducte central medul·lar, a través d'una espina bífida.
Protrusió a través d'una espina bífida d'una hèrnia de medul·la espinal i líquid cefalorraquidi. ((hidromielocele))
  • ca  hidromioma, n m

Anatomia patològica, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Liomioma, generalment uterí, que conté focus quístics per la necrosi del teixit.
  • ca  hidromorfona, n f
  • es  hidromorfona
  • fr  hydromorphone
  • en  hydromorphone
  • CAS  466-99-9

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
analgèsic opiaci
  • ca  hidronaftilamina, n f

Farmacologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Compost de fórmula C10H11NO2, que posseeix una intensa acció midriàtica.
  • ca  hidronefrosi, n f
  • ca  nefridosi, n f sin. compl.
  • ca  nefrohidrosi, n f sin. compl.
  • ca  uronefrosi, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Urologia

Definició
Distensió de la pelvis i dels calzes renals a causa d'una nefropatia obstructiva del tracte urinari superior o inferior. L'etiologia de l'obstrucció urinària superior pot ésser intrínseca o extrínseca. Les causes intrínseques són: litiasi urinària, necrosi papil·lar (drepanocitosi, analgèsics), coàguls de sang, reflux vesicouretral, adinàmia segmentària de l'urèter, estenosi urinària (pieloureteral, ureteral, ureterovesical), tumor de pelvis renal o de l'urèter, vàlvula ureteral de Mercier. Les causes extrínseques són: embaràs, càncer de coll uterí o de l'úter, tumor ovàric, endometriosi, aneurisma aòrtic o ilíac, vasos aberrants, càncer de còlon, fibrosi retroperitoneal, lligadura accidental de l'urèter, malaltia de Crohn, etc. L'etiologia de l'obstrucció urinària inferior pot ésser d'origen ureteral o vesical. Les afeccions de la bufeta urinària són: tumor vesical, bufeta neurògena (diabetis, esclerosi múltiple, accident vascular cerebral, malaltia de Parkinson, lesió traumàtica de la medul·la espinal) i disfunció vesical per fàrmacs (benzodiazepines, antidepressius, blocadors dels canals del calci, anticolinèrgics). Les causes ureterals són les estenosis i els tumors uretrals i l'adenoma o el càncer de pròstata. En els casos d'obstrucció crònica del flux urinari es produeix una atròfia progressiva del parènquima renal, cortical i medul·lar, per isquèmia, i una hipertensió arterial secundària a un augment de la formació de renina i d'angiotensina II.
  • ca  hidroni, n m

Disciplines de suport > Química

Definició
Protó hidratat, H3O+, combinació de H+ i H2O, forma en què l'hidrogenió es troba en una solució aquosa.
  • ca  dishidrosi, n f
  • ca  hidronosi, n f sin. compl.
  • ca  pomfòlix, n m sin. compl.
  • es  ponfólix
  • en  pompholyx

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Dermatologia

Definició
Dermatosi caracteritzada per l'erupció de vesícules intraepidèrmiques espongiòtiques de contingut aquós clar, simètriques, generalment petites, semblants als grans de palmera de sagú, localitzades als palmells de les mans, les plantes dels peus i entre els dits, acompanyades de pruïja o cremor i freqüentment d'hiperhidrosi. Els llocs de predilecció són les cares laterals dels dits mig i anular. L'erupció es presenta en forma d'atac agut que dura un parell de setmanes, amb tendència a la recidiva, especialment en individus que suen profusament en resposta a estímuls emocionals o a la calor. També constitueix una reacció a una infecció activa de les plantes dels peus per fongs, i a vegades una reacció al·lèrgica als salicilats, la penicil·lina, l'eritromicina, etc.

Nota

  • La denominació pomfòlix prové del grec pomphólyx bombolla.
  • ca  hidroofòria, n f
  • ca  hidroovari, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Embassament serós de l'ovari, hidroovari.
  • ca  anèmia, n f
  • ca  espanèmia, n f sin. compl.
  • ca  hemopènia, n f sin. compl.
  • ca  hidrooligocitèmia, n f sin. compl.
  • ca  oligoeritrocitèmia, n f sin. compl.
  • ca  oligohèmia, n f sin. compl.
  • ca  panhipohèmia, n f sin. compl.
  • es  anemia
  • fr  anémie
  • en  anemia

Ciències de la salut > Semiologia, Malalties i síndromes, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Síndrome caracteritzada per una disminució de la massa eritrocítica circulant, amb afectació de l'aportació d'oxigen als teixits; es concreta analíticament en una disminució de la concentració d'hemoglobina en la sang per sota de 120 g/L (7,4 mmol/L) en les dones i 130 g/L (8mmol/L) en els homes. Generalment s'acompanya d'una disminució de la concentració d'eritròcits circulants i de l'hematòcrit. Es manifesta clínicament per astènia, irritabilitat, disminució de la libido, manca de concentració i de memòria pels fets recents, insomni, palpitacions, dolor anginós, cefalea, vertígen, acúfens, rampes a les cames, intolerància al fred i pal·lidesa de pell i de mucoses. Si l'anèmia és molt intensa pot aparèixer dispnea. A vegades hom ausculta un buf sistòlic no irradiat que desapareix en corregir-se l'anèmia. Les anèmies poden classificar-se segons llur etiopatogènia (anèmies regeneratives o perifèriques i anèmies arregeneratives o centrals) o bé segons els índexs eritrocítics (anèmies microcítiques, anèmies macrocítiques i anèmies normocítiques).

Nota

  • La denominació anèmia està formada a partir de an- i del grec haîma 'sang'.