Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  hemocromogen, n m
  • ca  hemacrom, n m sin. compl.
  • ca  hemocrom, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Denominació genèrica de les combinacions d'hem amb proteïnes, amb una base nitrogenada, etc. Hom denomina hemocromogen d'hemoglobina l'hemoglobina la globina de la qual ha estat desnaturalitzada pel tractament amb un àlcali.
  • ca  endocrinologia, n f
  • ca  hemadenologia, n f sin. compl.
  • ca  incretologia, n f sin. compl.

Endocrinologia i nutrició

Definició
Estudi de l'anatomia, de la fisiologia i de la patologia de les glàndules de secreció interna, i del mecanisme d'acció i dels efectes de llurs hormones. D'entre les glàndules que integren el sistema endocrí, unes tenen únicament secreció interna (hipòfisi, tiroide, paratiroides, suprarenals), altres mixta (pàncrees, ronyons, gònades) i n'hi ha una de transitòria, la placenta.
  • ca  hemadipsa, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Gènere de sangoneres terrestres (Haemadipsa sp), pròpies dels tròpics, al qual pertanyen: la de Ceilan (H. ceylonica), que s'agafa a la pell d'animals i de l'home, té una mossegada molt dolorosa i pot arribar a causar anèmia; la de Xile (H. chiliani), que ataca cavalls i bestiar boví a les regions tropicals de l'Amèrica del Sud; la del Japó (H. japonica), etc.

Nota

  • La denominació hemadipsa està formada a partir de hema- i del grec dípsa 'set'.
  • ca  hemadoestenosi, n f

Anatomia patològica, Angiologia

Definició
Estenosi d'una artèria o d'una vena.
  • ca  hemadsorbent, adj

Hematologia i hemoteràpia

Definició
Caracteritzat per l'hemadsorció o que la indueix, com els virus, per exemple.
  • ca  hemadsorció, n f

Hematologia i hemoteràpia

Definició
Adherència dels eritròcits a altres cèl·lules, partícules o superfícies.
  • ca  hemafècia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Gastroenterologia

Definició
Presència de sang a les deposicions, hematoquèzia.
  • ca  hemafeïna, n f
  • en  hemaphein

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Pigment anormal de color bru, derivat de l'hemoglobina. Es troba en l'orina i en la femta, on es forma a partir de l'hemoglobina destruïda en excés i que el fetge no transforma en pigments biliars. Hom creu que és una combinació d'indican i d'urobilina.
  • ca  hemoaglutinació, n f
  • ca  hemaglutinació, n f sin. compl.
  • es  hemaglutinación, n f
  • es  hemoaglutinación, n f
  • fr  hémagglutination, n f
  • en  hemagglutination, n

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definició
Aglutinació d'eritròcits.

Nota

  • L'hemoaglutinació pot ser produïda per anticossos específics (hemoaglutinines) o per determinats virus o per substàncies de gran pes molecular (dextrans).
  • ca  hemoaglutinina, n f
  • ca  hemaglutinina, n f sin. compl.
  • es  hemaglutinina, n f
  • es  hemoaglutinina, n f
  • fr  hémagglutinine, n f
  • en  hemagglutinin, n

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definició
Substància que aglutina eritròcits.

Nota

  • Per exemple, les lectines, els anticossos específics o l'antigen HA del virus de la grip A.