Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  hipoevolutisme, n m

Anatomia

Definició
Trastorn caracteritzat per un retard o una deficiència del desenvolupament orgànic.
  • ca  hipoexofòria, n f

Oftalmologia

Definició
Tendència a desviar l'eix visual cap a baix i enfora.
  • ca  hipofàgia, n f

Endocrinologia i nutrició

Definició
Alimentació amb carn de cavall.

Nota

  • La denominació hipofàgia està formada a partir del grec híppos cavall i -fàgia.
  • ca  hipofàgia, n f

Endocrinologia i nutrició

Definició
Ingestió escassa d'aliments.

Nota

  • La denominació hipofàgia està formada a partir de hipo- 'en grau deficient o inferior' i de -fàgia.
  • ca  hipofalàngia, n f
  • ca  hipofalangisme, n m sin. compl.

Anatomia

Definició
Manca d'una o més falanges en un o més dits.
  • ca  hipofalàngia, n f
  • ca  hipofalangisme, n m sin. compl.

Anatomia

Definició
Manca d'una o més falanges en un o més dits.
  • ca  vasopressina, n f
  • ca  adiüretina, n f sin. compl.
  • ca  antidiuretina, n f sin. compl.
  • ca  hipofamina beta, n f sin. compl.
  • ca  hormona antidiürètica, n f sin. compl.
  • ca  pitressina, n f sin. compl.
  • ca  principi antidiürètic hipofític, n m sin. compl.
  • ca  ADH, n f sigla
  • en  antidiuretic hormone
  • en  ADH sigla

Endocrinologia i nutrició, Nefrologia

Definició
Hormona secretada pels nuclis supraòptics i paraventriculars de l'hipotàlem i emmagatzemada a la hipòfisi posterior; en quantitats fisiològiques redueix la secreció urinària pel fet que afavoreix la reabsorció de l'aigua en el túbul renal amb la subsegüent disminució de la pressió osmòtica del plasma, i, en quantitats farmacològiques, augmenta la tensió arterial ja que provoca un espasme arteriolar.

Nota

  • La denominació hipofamina ß s'usava antigament.
  • La denominació ADH prové de l'anglès antidiuretic hormone.
  • ca  laringofaringe, n f
  • ca  hipofaringe, n f sin. compl.
  • ca  laringofarinx, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definició
Porció inferior de la faringe, per sota de la vora inferior de l'epiglotis, que complementa la nasofaringe i l'orofaringe.
Part més inferior de la faringe, que s'estén des de la vora superior de l'epiglotis fins a l'obertura de l'esòfag. Per la seva cara anterior està en relació amb l'obertura superior de la laringe. ((hipofaringe))
  • ca  hipofaringi -íngia, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definició
Relatiu o pertanyent a la hipofaringe.
  • ca  hipofaringoscopi, n m
  • ca  laringoscopi, n m
  • es  hipofaringoscopio, n m
  • es  laringoscopio, n m
  • fr  hypopharyngoscope, n m
  • fr  laryngoscope, n m
  • en  hypopharyngoscope, n
  • en  laryngoscope, n

.FITXA REVISADA, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Endoscopi que consisteix en un tub amb una lent angulada de 70° a 90° que s'utilitza per a explorar la hipofaringe i la laringe a través de la cavitat oral.