Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  hipoperistaltisme, n m
  • ca  hipoperistalsi, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Gastroenterologia, Neurologia

Definició
Disminució del peristaltisme de l'estómac o del budell.
  • ca  hipoperistaltisme, n m
  • ca  hipoperistalsi, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Gastroenterologia, Neurologia

Definició
Disminució del peristaltisme de l'estómac o del budell.
  • ca  hipopèxia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Histologia, Bioquímica i biologia molecular

Definició
Fixació deficient d'una substància per un teixit orgànic.
  • ca  ònix, n m
  • ca  hipopi, n m sin. compl.
  • es  hipopión
  • fr  hypopyon
  • en  hypopyon
  • en  onyx

Ciències de la salut > Semiologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Oftalmologia

Definició
Col·lecció de pus a la cambra anterior de l'ull, que agafa un aspecte semblant a una ungla.

Nota

  • La denominació hipopi està formada a partir de hipo- i del grec pýon 'pus'.
  • La denominació ònix prové del grec ónyx 'ungla'.
  • ca  hipopi queratitic, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Oftalmologia

Definició
Hipopi que és associat amb una úlcera corneal serpiginosa.
  • ca  hipopiesi, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Cardiologia

Definició
Tensió arterial inferior a la normal sense malaltia demostrable.
  • ca  hipopigmentació, n f

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Dermatologia

Definició
Disminució de la pigmentació. La hipopigmentació cutània pot ésser congènita (hipomelanosi) o adquirida (despigmentació).
  • ca  hipopinealisme, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició, Neurologia

Definició
Deficient activitat de la glàndula pineal i els trastorns que se'n deriven.
  • ca  hipopituïtarisme, n m
  • ca  hipohipofisisme, n m sin. compl.
  • ca  síndrome de Bickel, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició, Neurologia

Definició
Estat consecutiu a un dèficit anormal de la funció hipofítica. Pot ésser produït per extirpació quirúrgica de la glàndula, per ablació radiològica o per causes espontànies, com en la necrosi puerperal (síndrome de Simmonds-Sheehan) o en l'adenoma no funcionant.
  • ca  hipopituïtarisme global, n m
  • ca  caquèxia hipofítica, n f sin. compl.
  • ca  caquèxia pituïtària, n f sin. compl.
  • ca  panhipopituïtarisme, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició, Neurologia

Definició
Hipopituïtarisme en què totes les hormones de la glàndula es produeixen en quantitat insuficient.