Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  holòsid, n m
  • ca  holosacàrid, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Polisacàrid constituït únicament per monosacàrids.
  • ca  holosistòlic -a, adj

Ciències de la salut > Semiologia, Cardiologia

Definició
Que comprèn tota la sístole (un soroll, un buf).
  • ca  holotip, n m
  • ca  holotipus, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Exemplar utilitzat per a descriure el model d'una espècie o d'un tàxon subspecífic; holotipus, tipus nomenclatural.
  • ca  holotip, n m
  • ca  holotipus, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Exemplar utilitzat per a descriure el model d'una espècie o d'un tàxon subspecífic; holotipus, tipus nomenclatural.
  • ca  holotomia, n f

.FITXA MODIFICADA, Terminologia històrica > Cirurgia

Definició
Resecció completa d'un òrgan o d'una part del cos.
  • ca  holotonia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia

Definició
Espasme muscular generalitzat.
  • ca  holotònic -a, adj

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia

Definició
Relatiu o pertanyent a l'holotonia, caracteritzat per holotonia.
  • ca  holòtric -a, adj
  • en  holotrichous

Anatomia > Citologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Recobert de cilis o pèls.
  • ca  holotúria, n f

Disciplines de suport > Ciències de la vida, Toxicologia

Definició
Nom comú de les diverses espècies d'equinoderms, algunes de les quals secreten una mescla de glicòsids esteroides -l'holoturina- d'efectes hemotòxics.
  • ca  holozoic -a, adj

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Que té la manera de nodrir-se pròpia d'un animal; és a dir, que necessita ingerir proteïnes perquè no té capacitat de fotosíntesi.