Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  hemisferi animal, n m

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Citologia

Definició
La meitat de la massa de cèl·lules agrupades prop del pol animal per la partició d'un ou telolecític.
  • ca  hemisferi cerebel·lós, n m
  • ca  lòbul cerebel·lós lateral, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Cadascuna de les parts laterals del cerebel, a banda i banda del vermis. La seva superfície presenta multitud de solcs de profunditat diversa: solcs de primer ordre i de segon ordre. S'allotgen a les fosses occipitals inferiors.
  • ca  hemisferi cerebral, n m
  • ca  hemicervell, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Cadascuna de les parts laterals del cervell, unides per les formacions interhemisfèriques (cos callós, trígon, nuclis de la base, etc). Cada hemisferi es divideix en quatre lòbuls (frontal, occipital, temporal i parietal), separats l'un de l'altre per tres cissures (de Silvi, de Rolando i perpendicular externa). A més, al fons de la cissura de Silvi hi ha el lòbul de l'ínsula.
  • ca  hemisferi del bulb uretral, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definició
Meitat lateral del bulb de la uretra.
  • ca  hemisferi dominant, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Hemisferi cerebral on es troben preferentment els centres d'integració de sensacions i de control de funcions molt especialitzades, com el llenguatge. En els dretans és l'esquerre; en els esquerrans, el dret.
  • ca  hemisfèric -a, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Relatiu o pertanyent a un hemisferi.
  • ca  pols dícrot, n m
  • ca  hemisfígmia, n f sin. compl.

Angiologia, Cardiologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Pols en què l'ona pulsativa apareix desdoblada, i el segon accident és menys ample que el primer. Es considerava característic de la febre tifoide, però també es pot trobar en la hipotensió arterial i en l'hipotiroïdisme.
  • ca  hemisístole, n f
  • ca  sístole alternant, n f sin. compl.

Cardiologia

Definició
Sístole ventricular que segueix a una segona sístole auricular.
  • ca  hemisistòlia, n f

Cardiologia

Definició
Tipus de treball cardíac en què es produeix sístole ventricular només després de cada dues d'auriculars.
  • ca  hemisoanticòs, n m

Immunologia

Definició
Anticòs d'un individu que reacciona amb els eritròcits d'un altre individu de la mateixa espècie.