Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  hemocolecistitis, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Angiologia, Gastroenterologia

Definició
Colecistitis amb hemorràgia intravesicular.
  • ca  hemoconcentració, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Augment de cèl·lules hemàtiques amb relació al volum plasmàtic. Es produeix, per exemple, en pèrdues massives de plasma (xoc, cremades) i pèrdues copioses d'aigua (vòmits, diarrea).
  • ca  hemocònia, n f
  • ca  cos de Müller, n m sin. compl.
  • ca  cos de pols de Müller, n m sin. compl.
  • ca  grànul elemental, n m sin. compl.
  • ca  plasmàcula, n f sin. compl.
  • ca  polsim de Müller, n m sin. compl.
  • ca  polsim sanguini, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Nom donat a unes petites partícules refractives presents a la sang circulant, constituïdes probablement per lípids associats amb fragments d'estroma de cèl·lules hemàtiques.

Nota

  • La denominació hemocònia està formada a partir de hemo- i del grec konía 'pols'.
  • ca  hemoconiosi, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Presència de grans quantitats d'hemocònies.
  • ca  hemocrí -ina, adj

Endocrinologia i nutrició, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Que actua sobre la sang a través d'hormones.
  • ca  hemocrínia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Presència d'hormones a la sang.
  • ca  hemocrioscòpia, n f

Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Crioscòpia de la sang, determinació del seu punt de congelació.
  • ca  hemocromogen, n m
  • ca  hemacrom, n m sin. compl.
  • ca  hemocrom, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Denominació genèrica de les combinacions d'hem amb proteïnes, amb una base nitrogenada, etc. Hom denomina hemocromogen d'hemoglobina l'hemoglobina la globina de la qual ha estat desnaturalitzada pel tractament amb un àlcali.
  • ca  hemocromatosi, n f
  • es  hemocromatosis, n f
  • fr  hémochromatose, n f
  • en  hemochromatosis, n

.FITXA MODIFICADA, Malalties i síndromes

Definició
Malaltia caracteritzada per una absorció intestinal exagerada del ferro ingerit que provoca dipòsits excessius de ferro en l'organisme, especialment al fetge, al pàncrees i al cor, que s'acaben danyant.

Nota

  • L'hemocromatosi pot ser primària o secundària a altres processos, i se'n coneixen diferents tipus segons els gens o causes implicats.
  • ca  hemocromatosi secundària, n f
  • ca  hemocromatosi adquirida, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Endocrinologia i nutrició, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Hemocromatosi ocasionada per un trastorn adquirit, no hereditari: transfusions repetides en anèmies refractàries, ús terapèutic excessiu de ferro per via oral o parenteral, porfíria cutània tardana, cirrosi hepàtica, anastomosi portocaval, etc.