Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  hemoglobina, n f
  • ca  hematoglobina, n f sin. compl.
  • ca  hematoglobulina, n f sin. compl.
  • ca  Hgb, n f sin. compl.
  • es  hemoglobina
  • fr  hémoglobine
  • en  hemoglobin
  • sbl  Hb

Hematologia i hemoteràpia

Definició
Cadascuna de les ferroproteïnes trobades en els eritròcits madurs de la sang dels vertebrats, que contenen el grup hem i actuen com a transportadores d'oxigen.

Nota

  • Una molècula d'hemoglobina és formada per dues parelles de subunitats proteiques idèntiques, disposades l'una vers l'altra com els vèrtexs d'un tetràedre.
  • ca  hemoglobina A, n f

Hematologia i hemoteràpia

Definició
Hemoglobina normal, constituïda per dues cadenes alfa i dues cadenes beta.
  • ca  glicohemoglobina, n f
  • ca  hemoglobina A1c, n f sin. compl.
  • ca  hemoglobina glicada, n f sin. compl.
  • es  glicohemogobina, n f
  • es  glucohemoglobina, n f
  • fr  hémoglobine glyquée, n f
  • en  glyclated hemoglobin, n
  • en  glycohemoglobin, n
  • sbl  HbA1c

.FITXA REVISADA, Endocrinologia i nutrició, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Complex format per l'hemoglobina i els glícids circulants en la sang, sobretot la glucosa, que es forma de manera lenta i proporcional a la concentració de glícids plasmàtics.

Nota

  • La glicohemoglobina té una migració electroforètica més ràpida que l'hemoglobina normal en l'electroforesi. La taxa normal és del 4-6% de l'hemoglobina total, però aquest percentatge augmenta en les persones diabètiques fins a assolir xifres del 20%, per la qual cosa és un indicador rellevant per al control de la glucèmia.

    La denominació hemoglobina glicosilada, que es fa servir sovint com a sinònima de glicohemoglobina, no és adequada terminològicament, ja que en el procés de formació del complex es produeix una glicació i no una glicosilació.
  • ca  hemoglobina A2, n f

Hematologia i hemoteràpia

Definició
Hemoglobina en què les cadenes beta han estat substituïdes per cadenes delta. És present, en petites quantitats (2,5-3,5%), en alguns adults normals.
  • ca  verdoglobina, n f
  • ca  coleglobina, n f sin. compl.
  • ca  hemoglobina biliar, n f sin. compl.
  • ca  hemoglobina verda, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Gastroenterologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Colorant verd que es forma per oxidació de l'hemoglobina procedent d'eritròcits morts.

Conté globina i ferro (III). Per pèrdua d'ambdós es converteix en biliverdina.
  • ca  hemoglobina C, n f

Hematologia i hemoteràpia

Definició
Hemoglobina anormal relativament freqüent, en què la lisina substitueix l'àcid glutàmic a la posició 6 de la cadena beta. En l'estat homozigòtic produeix moderada anèmia hemolítica amb esplenomegàlia.
  • ca  hemoglobina corpuscular mitjana, n f
  • ca  HCM, n f sigla
  • en  mean corpuscular hemoglobin
  • en  MCH sigla

Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Hemoglobina estimada mitjançant el quocient entre la concentració (de massa o de substància) de l'hemoglobina i la concentració de nombre d'eritròcits. El seu valor dona informació sobre el contingut d'hemoglobina per eritròcit i presenta una correlació molt estreta amb el volum corpuscular mitjà, de manera que aquests dos valors poden utilitzar-se indistintament. El valor normal varia entre 28 i 32 pg. És representada per la sigla MCH.
  • ca  hemoglobina D, n f

Hematologia i hemoteràpia

Definició
Hemoglobina anormal que es presenta en diverses formes moleculars, caracteritzades per diferències en la migració electroforètica. En l'estat homozigòtic hi ha una lleugera anèmia.
  • ca  hemoglobina de Bart, n f

Hematologia i hemoteràpia

Definició
Hemoglobina anormal constituïda per quatre cadenes gamma.
  • ca  hemoglobina de Chesapeake, n f

Hematologia i hemoteràpia

Definició
Hemoglobina anormal en què la leucina substitueix l'arginina a la cadena alfa. Allibera l'oxigen menys fàcilment que la A.