Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  inhibidor de la coagulació sanguínia, n m
  • ca  inhibidor de les serinproteases, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Cadascun dels inhibidors naturals de la coagulació sanguínia: inhibidors de les serinproteases (antitrombina III, α2-macroglobina, α1-antitripsina, C1-inhibidor, α2-antiplasmina i cofactor II de l'heparina) i inhibidors dels factors VIIIa i Va (proteïna C, proteïna S i inhibidor de l'activitat de la proteïna C).
  • ca  inhibidor del factor del complement C1, n m
  • es  inhibidor del factor del complemento C1, n m
  • fr  C1 inhibiteur, n m
  • en  C1 inhibitor, n

.FITXA MODIFICADA, Immunologia

Definició
Proteïna plasmàtica que bloqueja el lloc actiu dels factors del complement C1r i C1s per imitació del seu substrat específic.
  • ca  inhibidor del factor Xa, n m

Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Fàrmac que inhibeix la coagulació sanguínia en inhibir el factor de la coagulació Xa, com l'heparina no fraccionada i les heparines de baix pes molecular. Aquestes últimes tenen una acció més selectiva sobre aquest factor, de manera que la relació de la seva activitat anti-Xa i anti IIa és de prop de 4 en relació amb la de l'heparina no fraccionada, que és d'1.
  • ca  inhibidor del plasminogen, n m
  • ca  PAI, n m sigla

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Glicoproteïna que inhibeix l'activador del plasminogen. És un reactant de fase aguda i, per tant, augmenta durant la inflamació. Se n'han descrit quatre formes diferents. La seva sigla és PAI (an plasminogen activation inhibition).
  • ca  inhibidor del TNF, n m

Anatomia patològica, Bioquímica i biologia molecular, Oncologia i radioteràpia

Definició
Agent inhibidor del factor de necrosi tumoral.
  • ca  inhibidor dels factors de la coagulació, n m

Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definició
Cadascun dels inhibidors dels factors procoagulants sanguinis. L'inhibidor del factor VIII és una immunoglobulina G que pot observar-se en alguns malalts d'hemofília A i també en persones sanes, sobretot després del part i com a resposta a l'administració de determinats fàrmacs o en malalties immunitàries. L'inhibidor del factor IX s'observa en l'hemofília B i en diverses malalties autoimmunitàries. L'inhibidor del factor V pot aparèixer transitòriament després de transfusions sanguínies. L'inhibidor del factor XIII pot observar-se, també, després de transfusions així com en l'ús terapèutic d'isoniazida. L'inhibidor del factor de von Willebrand pot presentar-se en la malaltia de von Willebrand, en els limfomes, en les gammopaties monoclonals i en el lupus eritematós sistèmic.
  • ca  inhibidor dels receptors H2 de la histamina, n m

Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia, Gastroenterologia

Definició
Cadascun dels fàrmacs antagonistes dels receptors H2 de la histamina (cimetidina, ranitidina, famotidina, nizatidina) de les cèl·lules parietals de l'estómac. S'uneixen de forma competitiva als dits receptors i inhibeixen l'acció de l'adenilciclasa i, per tant, la formació d'AMD cíclic intracel·lular, de manera que inhibeixen l'acció secretora de la histamina. Són emprats en el tractament de l'úlcera pèptica, del reflux gastroesofàgic, de la síndrome de Zollinger-Ellison i com a protectors de l'efecte ulcerogen dels antiinflamatoris no esteroidals.
  • ca  inhibidor mitòtic, n m

Anatomia > Citologia, Farmacologia

Definició
Agent que atura o alenteix el procés de mitosi, com ara la colquicina.
  • ca  inhibidor perifèric de la DOPA-descarboxilasa, n m

Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia, Neurologia

Definició
Cadascun dels inhibidors sintètics de l'enzim que permet la transformació de l'L-DOPA en dopamina en el cervell, però que no travessen la barrera hematoencefàlica, de forma que no poden actuar en els teixits perifèrics. Se'n coneixen dues substàncies: carbidopa i benzeracida.
  • ca  inhibidor selectiu de la recaptació de la serotonina, n m

Endocrinologia i nutrició, Farmacologia, Neurologia, Salut mental

Definició
Fàrmac que inhibeix de manera selectiva la recaptació de serotonina en el sistema nerviós central. S'empra en el tractament de la depressió, crisis d'ansietat, trastorns obsessius i compulsius i en la bulímia. Pertanyen a aquest grup la fluoxetina, fluvoxamina, paroxetina, sertralina i citalopram.