Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
juntura juntura

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

  • ca  articulació, n f
  • ca  frontissa, n f sin. compl.
  • ca  joc, n m sin. compl.
  • ca  jugament, n m sin. compl.
  • ca  juntura, n f sin. compl.
  • es  articulación
  • es  bisagra
  • fr  articulation
  • en  articulation
  • en  joint

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Conjunt de formacions que participen en la unió entre dos o més ossos. Es compon essencialment de les superfícies articulars, o parts dels ossos que estan en contacte; dels cartílags articulars que recobreixen les superfícies articulars i eviten llur desgast; dels lligaments articulars, intraarticulars o extraarticulars, que contribueixen a mantenir en contacte les superfícies articulars; de la càpsula articular, conjunt de formacions fibroses que delimiten la cavitat articular; de la membrana sinovial, que és la capa més interna de la càpsula articular, secretora del líquid sinovial o sinòvia, el qual lubrifica l'articulació; i, a vegades, d'unes estructures cartilaginoses (disc interarticular o menisc, disc intervertebral) que s'interposen entre les superfícies articulars de certes articulacions. Entre les superfícies articulars i la càpsula articular hi ha comprès un espai ocupat pel líquid sinovial, anomenat cavitat articular.

Nota

  • La denominació frontissa es considera d'ús col·loquial.
  • La denominació jugament es considera obsoleta.
juntura codificadora juntura codificadora

.FITXA REVISADA, Bioquímica i biologia molecular, Immunologia

  • ca  juntura codificadora, n f
  • es  juntura codificadora, n f
  • en  coding joint, n

.FITXA REVISADA, Bioquímica i biologia molecular, Immunologia

Definició
Zona d'unió imprecisa de dues seqüències codificadores que es fusionen per a donar un sol missatge continu.

Nota

  • La juntura codificadora es dona entre els diversos segments gènics V, D i J d'una immunoglobulina o del TCR.
jurament jurament

Ciències de la salut > Conceptes troncals

  • ca  jurament, n m

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Acció d'afirmar, de prometre (alguna cosa) apel·lant a Déu, a una cosa que hom jutja sagrada, a una sanció superior, com a testimoni de la veritat de l'afirmació, de la sinceritat de la prometença; l'efecte. L'anomenat jurament hipocràtic, recollit en el Corpus Hippocraticum, es basa en els preceptes d'Hipòcrates o de la seva escola. Hom creu que, en l'antiguitat clàssica, tots els qui volien exercir la medicina eren obligats a pronunciar-lo. Pel seu alt esperit humanista, ha estat adoptat com a codi ètic per la professió mèdica.
jurament hipocràtic jurament hipocràtic

.FITXA REVISADA, Bioètica, Farmacologia > Conceptes generals, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

  • ca  jurament hipocràtic, n m
  • es  juramento hipocrático, n m
  • fr  serment d'Hippocrate, n m
  • en  Hippocratic oath, n

.FITXA REVISADA, Bioètica, Farmacologia > Conceptes generals, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

Definició
Jurament de caràcter ètic que presten els metges abans de començar l'exercici de la medicina.

Nota

  • El jurament hipocràtic ha estat adoptat com a codi ètic per la professió mèdica. Es fonamenta en el Corpus Hippocraticum, basat en els preceptes d'Hipòcrates o de la seva escola. Es creu que, en l'antiguitat clàssica, totes les persones que volien exercir la medicina estaven obligades a pronunciar el jurament hipocràtic.
jusquiam jusquiam

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

  • ca  jusquiam, n m
  • es  beleño
  • fr  jusquiame
  • en  henbane

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Gènere de plantes herbàcies (Hyoscyamus sp) de la família de les solanàcies, al qual pertanyen les espècies jusquiam blanc i jusquiam negre. Són plantes oficinals, que contenen atropina i escopolamina (antagonistes dels factors muscarínics).
jusquiam blanc jusquiam blanc

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

  • ca  jusquiam blanc, n m
  • ca  gotets, n m pl sin. compl.
  • ca  herba cacauera, n f sin. compl.
  • ca  herba d'era, n f sin. compl.
  • ca  herba d'esquelleta, n f sin. compl.
  • ca  herba de capseta, n f sin. compl.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f sin. compl.
  • ca  herba de Santa Maria, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de queixal, n f sin. compl.
  • ca  herba queixalera, n f sin. compl.
  • ca  mamellera, n f sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n f pl sin. compl.
  • ca  tabac bord, n m sin. compl.
  • ca  tabac de paret, n m sin. compl.
  • ca  xuclamel, n m sin. compl.
  • nc  Hyoscyamus albus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta monocàrpica o anual, de 30 a 90 cm d'alçada, que es fa en zones rurals de les comarques centrals i costaneres del Principat i també al País Valencià i les Illes. Les fulles han estat emprades contra les berrugues i el mal de queixal.
jusquiam negre jusquiam negre

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

  • ca  jusquiam negre, n m
  • nc  Hyoscyamus niger

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta monocàrpica o anual, de 30 a 80 cm d'alt, que creix en zones rurals, especialment al Pirineu. Les fulles han estat usades amb les mateixes indicacions que el jusquiam blanc.
justo major justo major

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia

  • ca  justo major, loc llat

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia

Definició
Locució llatina que indica que una cosa és més gran que d'ordinari. S'aplica sobretot en pelvimetria.
justo minor justo minor

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia

  • ca  justo minor, loc llat

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia

Definició
Locució llatina que indica que una cosa és més petita que d'ordinari. S'aplica sobretot en pelvimetria.
jute jute

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Material mèdic i ortopèdic

  • ca  jute, n m

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Gènere de plantes herbàcies (Corchorus sp), de la família de les tiliàcies, al qual pertanyen les espècies C. capsularis i C. olitorius, que proporcionen la fibra del mateix nom, jute, que havia estat emprada en la fabricació d'apòsits quirúrgics.