Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  luminal, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Relatiu o pertanyent al lumen d'una estructura tubular.
  • ca  luminol, n m

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definició
5-amino-2,3-dihidro-1,4-ftalazindiona, de fórmula C8H7N3O2, indicador emprat en la detecció del coure, el ferro, els peròxids i els cianurs.
  • ca  lumiracoxib, n m
  • es  lumiracoxib
  • fr  lumiracoxib
  • en  lumiracoxib
  • CAS  220991-20-8

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
antiinflamatori
  • ca  lumisterol, n m
  • en  lumisterol, n

.FITXA MODIFICADA, Disciplines de suport > Química

Definició
Estereoisòmer de l'ergosterol, de fórmula C28H44O, obtingut a partir d'aquest per irradiació ultraviolada.
  • ca  malaltia de Kienböck, n f
  • ca  lunatomalàcia, n f sin. compl.
  • ca  lunatonecrosi, n f sin. compl.
  • ca  malàcia del semilunar, n f sin. compl.
  • ca  osteocondrosi del semilunar, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Necrosi avascular de l'os semilunar, probablement d'origen traumàtic, associada sovint amb un cúbit curt, caracteritzada per un esclafament vertical de l'os afectat amb deformació i densificació.
  • ca  malaltia de Kienböck, n f
  • ca  lunatomalàcia, n f sin. compl.
  • ca  lunatonecrosi, n f sin. compl.
  • ca  malàcia del semilunar, n f sin. compl.
  • ca  osteocondrosi del semilunar, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Necrosi avascular de l'os semilunar, probablement d'origen traumàtic, associada sovint amb un cúbit curt, caracteritzada per un esclafament vertical de l'os afectat amb deformació i densificació.
  • ca  lúnula, n f
  • la  selene unguium

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Àrea limitada per dos arcs de circumferència que tenen llurs extrems comuns i llur convexitat cap al mateix costat.

Nota

  • La denominació lúnula prové del llatí lunula, diminutiu de luna 'lluna'.
  • La denominació selene unguium significa 'lluna de les ungles' en llatí.
  • ca  cèl·lula de Giannuzzi, n f
  • ca  bastonet de Heidenhain, n m sin. compl.
  • ca  cèl·lula de Heidenhain, n f sin. compl.
  • ca  cèl·lula marginal, n f sin. compl.
  • ca  cèl·lula semilunar, n f sin. compl.
  • ca  cos de Giannuzzi, n m sin. compl.
  • ca  cos semilunar, n m sin. compl.
  • ca  lúnula de Giannuzzi, n f sin. compl.
  • ca  lúnula de Heidenhain, n f sin. compl.

Anatomia > Citologia, Endocrinologia i nutrició

Definició
Cadascuna de les cèl·lules seroses que envolten en gran nombre i en forma de mitja lluna els túbuls de les glàndules mucoses. També són anomenades cèl·lules de Heidenhain, cèl·lules marginals, cèl·lules (o cossos) semilunars i cossos de Giannuzzi.
  • ca  cèl·lula de Giannuzzi, n f
  • ca  bastonet de Heidenhain, n m sin. compl.
  • ca  cèl·lula de Heidenhain, n f sin. compl.
  • ca  cèl·lula marginal, n f sin. compl.
  • ca  cèl·lula semilunar, n f sin. compl.
  • ca  cos de Giannuzzi, n m sin. compl.
  • ca  cos semilunar, n m sin. compl.
  • ca  lúnula de Giannuzzi, n f sin. compl.
  • ca  lúnula de Heidenhain, n f sin. compl.

Anatomia > Citologia, Endocrinologia i nutrició

Definició
Cadascuna de les cèl·lules seroses que envolten en gran nombre i en forma de mitja lluna els túbuls de les glàndules mucoses. També són anomenades cèl·lules de Heidenhain, cèl·lules marginals, cèl·lules (o cossos) semilunars i cossos de Giannuzzi.
  • ca  escotadura coracoidal, n f
  • ca  escotadura escapular, n f sin. compl.
  • ca  escotadura semilunar, n f sin. compl.
  • ca  escotadura supraescapular, n f sin. compl.
  • ca  incisura scapulare, n f sin. compl.
  • ca  lúnula de l'escàpula, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Petita escotadura del cantell superior de l'omòplat, situada per dintre de l'apòfisi coracoide, que es converteix en un orifici osteofibrós, mitjançant el lligament coracoidal, i que és travessat pel nervi supraescapular.