Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  leptoprosop, adj

Anatomia, Odontoestomatologia

Definició
Dit de la persona amb leptoprosòpia.
  • ca  leptoprosòpia, n f

Anatomia, Odontoestomatologia

Definició
Estretor de la cara, amb nas llarg, narius estrets i boca petita.

Nota

  • La denominació leptoprosòpia està formada a partir de lepto- i del grec prósopon 'cara'.
  • ca  leptoprosòpic -a, adj

Anatomia, Odontoestomatologia

Definició
Relatiu o pertanyent a la leptoprosòpia.
  • ca  leptosomàtic -a, adj

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia, Salut mental

Definició
De constitució astènica.
  • ca  leptosomia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia, Salut mental

Definició
Constitució astènica.
  • ca  leptospira, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Gènere de bacteris (Leptospira sp) de la família de les lesptospiràcies, del grup de les espiroquetes, constituït per cèl·lules helicoides, primes i flexibles, de 0,1 µ de diàmetre i 6 a 20-24 µ de llargària, amb un extrem o els dos en forma de ganxo. Tenen dos flagels periplasmàtics (endoflagels), que s'insereixen un a cada extrem. Quan es troben en ambients líquids alternen un moviment de rotació de l'hèlix amb un de translació en la direcció que assenyala l'extrem no ganxut. Quan viuen en ambients viscosos presenten també uns moviments flexuosos, lents, serpentejants. Les cèl·lules sense tenyir només són visibles en el microscopi de camp fosc i en el microscopi de contrast de fases. Són aerobis i tenen una temperatura òptima de creixement entre 28 i 30°C. Es troben en vida lliure en el sòl, aigua dolça i en hàbitats marins; o associats amb hostes animals, incloent-hi els humans. Les soques no sapròfites causen leptospirosi, una zoonosi que afecta principalment animals domèstics i salvatges, que poden servir de reservoris. Els humans poden contreure leptospirosi com a hostes accidentals. L'espècie tipus és L. interrogans. La composició antigènica de les soques de leptospires s'empra com a caràcter taxonòmic per classificar-les per sota del nivell d'espècie. Així, el taxó bàsic és el serovar; per motius pràctics, els serovars que estan relacionats pel que fa als antígens s'organitzen en serogrups. Les leptospires patògenes es divideixen en 38 serogrups i 65 serovars. La determinació del serogrup i del serovar al qual pertany una soca és complicada i es fa en laboratoris especialitzats. La gran diversitat antigènica dels serovars requereix l'ús d'una bateria d'antígens, i són els més freqüents: alexi, andaman, australis, autumnalis, ballum, bataviae, borincana, butembo, canicola, celledoni, copenhageni, cynopteri, djasiman, grippotyphosa, georgia, javanica, mankarso, panama, pomona, pyrogenes, shermani, tarassovi i wolfi.

Nota

  • La denominació leptospira està formada a partir de lepto- i del grec speîra 'espiral'.
  • ca  leptospira australiana, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
(L. australis) Agent responsable de la febre de Mossman, a Queensland, Austràlia.
  • ca  leptospira autumnal, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
(L. autumnalis) Agent de la febre pretibial dels Estats Units, de la de Hasami del Japó i de la icterícia de Sumatra.
  • ca  leptospira biflexa, n f
  • ca  espiroqueta pseudoicterígena, n f sin. compl.
  • nc  Leptospira biflexa

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Denominació genèrica de diverses varietats no patògenes, morfològicament semblants a la leptospira icterohemorràgica.
  • ca  leptospira canina, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
(L. canicola) Agent etiològic de la malaltia de Stuttgart.