Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  manc -a, adj
  • es  manco
  • fr  manchot
  • en  armless
  • en  handless

Anatomia patològica

Definició
Mancat, especialment d'una mà o un braç; popularment dit manco.
  • ca  sempreviva borda, n f
  • ca  botja, n f sin. compl.
  • ca  flor de Corpus, n f sin. compl.
  • ca  flor de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
  • ca  flor de tot l'any, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanilla borda, n f sin. compl.
  • nc  Helichrysum stoechas

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica de la família de les compostes, de fulla persistent, que es fa en tot tipus de sols i, especialment, en els sorrals marítims de la Mediterrània. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, estimulen la diüresi. També han estat emprades amb pretensions colagogues i contra les afeccions de les vies respiratòries. També és anomenada botja.
  • ca  espernallac, n m
  • ca  botgera de la cascadura, n f sin. compl.
  • ca  botja de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  botja fenollera, n f sin. compl.
  • ca  botja pudent, n f sin. compl.
  • ca  camamilla blanca, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de la Mola, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de Maó, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de muntanya, n f sin. compl.
  • ca  camamilla del mar, n f sin. compl.
  • ca  camamilla groga, n f sin. compl.
  • ca  cardonet, n m sin. compl.
  • ca  cordonet, n m sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanilla, n f sin. compl.
  • ca  ontina, n f sin. compl.
  • nc  Santolina chamaecyparissus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica, de la família de les compostes, de fulla persistent, arbustiva, de 20 a 60 cm d'alçària d'olor forta que creix en costers i llocs pedregosos secs, preferentment calcaris. Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades contra les digestions laborioses, semblantment a la camamilla. Hom els hi atribueix també propietats vermífugues i emmenagogues i, com a ús extern també s'han fet servir contra inflamacions de la boca, faringe i parpelles.
  • ca  sempreviva borda, n f
  • ca  botja, n f sin. compl.
  • ca  flor de Corpus, n f sin. compl.
  • ca  flor de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
  • ca  flor de tot l'any, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanilla borda, n f sin. compl.
  • nc  Helichrysum stoechas

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica de la família de les compostes, de fulla persistent, que es fa en tot tipus de sols i, especialment, en els sorrals marítims de la Mediterrània. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, estimulen la diüresi. També han estat emprades amb pretensions colagogues i contra les afeccions de les vies respiratòries. També és anomenada botja.
  • ca  mandelat, n m

Disciplines de suport > Química

Definició
Qualsevol sal o èster de l'àcid mandèlic.
  • ca  mandibular, adj
  • ca  gnàtic -a, adj sin. compl.

Odontoestomatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Relatiu o pertanyent a la mandíbula.
  • ca  mandibulectomia, n f
  • es  mandibulectomía, n f
  • fr  mandibulectomie, n f
  • en  mandibulectomy, n

.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Cirurgia maxil·lofacial i oral, Odontoestomatologia

Definició
Excisió del maxil·lar inferior.
  • ca  mandibulofacial, adj

Odontoestomatologia

Definició
Relatiu o pertanyent al maxil·lar inferior i la cara alhora.
  • ca  mandibulofaringi -íngia, adj

Angiologia, Neurologia, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definició
Relatiu o pertanyent al maxil·lar inferior i la faringe alhora; dit, especialment, de la regió compresa entre la faringe i la branca ascendent de la mandíbula en què hi ha la caròtide interna, la jugular interna i els nervis vague, glossofaringi, accessori i hipoglòs.
  • ca  mandibulooculofacial, adj

Odontoestomatologia, Oftalmologia

Definició
Relatiu o pertanyent al maxil·lar inferior i la regió orbital de la cara alhora.