Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  mareig, n m

Neurologia, Otorrinolaringologia

Definició
Estat vegetatiu distònic molt molest, de predomini vagotònic, que apareix quan el cos és sotmès a canvis posturals passivament adquirits i repetits durant el moviment. És conseqüència d'un estímul normal i repetit de l'aparell vestibular en els seus canals semicirculars.
  • ca  cinetosi, n f
  • ca  mareig del viatger, n m sin. compl.
  • es  cinetosis
  • fr  cinétose
  • en  kinetosis

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Otorrinolaringologia

Definició
Fals vertigen vestibular produït pel moviment dels vehicles, com a conseqüència d'una estimulació disharmònica del laberint, que sol provocar nàusees i vòmits.
  • ca  marejar, v tr

Neurologia, Otorrinolaringologia

Definició
Causar mareig.
  • ca  marejar-se, v intr pron

Neurologia, Otorrinolaringologia

Definició
Sofrir mareig.
  • ca  marennina, n f

Endocrinologia i nutrició, Microbiologia i patologia infecciosa, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Veterinària

Definició
Pigment verd derivat de la clorofil·la d'un microorganisme que infesta les ostres; descrit per primera vegada a les Marennes, al nord de l'estuari de la Garona.
  • ca  marfanoide, adj

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Reumatologia

Definició
Que presenta els símptomes característics de la síndrome de Marfan.
  • ca  dentina, n f
  • ca  ivori, n m sin. compl.
  • ca  marfil, n m sin. compl.
  • ca  substància ebúrnia, n f sin. compl.
  • ca  substància fonamental de les dents, n f sin. compl.
  • ca  substància intertubular de les dents, n f sin. compl.
  • ca  substància pròpia de les dents, n f sin. compl.
  • ca  vori, n m sin. compl.
  • es  marfil
  • fr  ivoire
  • en  ivory
  • la  ebur dentis

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Substància calcària que forma la major part de la dent, envolta la polpa dental i va recoberta d'esmalt a la corona i de cement a l'arrel. La paret interna és recoberta d'odontoblasts que emeten fibres de direcció radial i de forma d'essa contingudes en els túbuls dentinals. Les irritacions externes poden provocar-hi excrecions.

Nota

  • La denominació marfil prové del castellà.
  • ca  marfull, n m
  • ca  llorer bord, n m sin. compl.
  • es  durillo

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Arbust perennifoli de la família de les caprifoliàcies (Viburnum tinus), d'1 a 3 m d'alt, que es fa en alzinars i garrigues, les fulles i els fruits del qual són molt amargs i han estat emprats com a febrífugs.
  • ca  margarat, n m

Disciplines de suport > Química

Definició
Qualsevol sal o èster de l'àcid margàric.
  • ca  margàric -a, adj

Disciplines de suport > Química

Definició
Relatiu o pertanyent a l'àcid margàric.