Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  consolva, n f
  • ca  consolda de teulada, n f sin. compl.
  • ca  consolva de teulada, n f sin. compl.
  • ca  herba puntera, n f sin. compl.
  • ca  matafoc, n m sin. compl.
  • ca  matafoc comú, n m sin. compl.
  • nc  Sempervivum tectorum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia, suculenta, de la família de les crassulàcies, de 15 a 60 cm d'alçària, que es fa a les roques, murs i teulades, en les contrades pirinenques i les comarques del nord-est del Principat. És una planta acre i astringent, a la qual hom ha atribuït nombroses virtuts guaridores, principalment vulneràries. Ha estat emprada per a tractar els talls del mugrons, les hemorroides i diverses lesions de la pell. La part aèria, en infusió o decocció, és estimulant de la diüresi.
  • ca  consolda major, n f
  • ca  matafoc sempreviu, n m sin. compl.
  • ca  orella d'ase, n f sin. compl.
  • nc  Symphytum officinale

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne, de la família de les boraginàcies, de 40 a 90 cm d'alçària, es fa vora rius i prats humits dels Pirineus. És planta oficinal vulnerària. L'arrel, que es recol·lecta quan és seca, a la tardor o a la primavera, en decocció, o l'arrel fresca ratllada, aplicada en forma de cataplasmes, ha estat emprada com a cicatritzant en ferides i diverses afeccions de la pell.
  • ca  matapoll, n m
  • ca  astruc, n m sin. compl.
  • ca  mata, n f sin. compl.
  • ca  matagallina, n f sin. compl.
  • ca  tell, n m sin. compl.
  • ca  tintorell, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Arbust (Daphne gnidium), de la família de les timeleàcies, l'escorça del qual té propietats vesicants. També és anomenat bonet, estafisàgria.
  • ca  matallums, n m
  • nc  Sisymbrium irio

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual de la família de les crucíferes, amb propietats antiescorbútiques.
  • ca  matapoll, n m
  • ca  astruc, n m sin. compl.
  • ca  mata, n f sin. compl.
  • ca  matagallina, n f sin. compl.
  • ca  tell, n m sin. compl.
  • ca  tintorell, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Arbust (Daphne gnidium), de la família de les timeleàcies, l'escorça del qual té propietats vesicants. També és anomenat bonet, estafisàgria.
  • ca  evònim, n m
  • ca  bonet, n m sin. compl.
  • ca  matapolls, n m pl sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Arbust caducifoli (Evonymus europaeus), de la família de les celastràcies, que creix en marges i torrenteres. De la seva escorça hom n'extreu la evonimina. En aplicació externa hom ha emprat una fricció dels seus fruits contra la sarna i pólvores de les llavors en una pomada per als polls.
  • ca  pus, n m
  • ca  brac, n m sin. compl.
  • ca  matèria, n f sin. compl.
  • ca  matèria purulenta, n f sin. compl.
  • ca  posterma, n f sin. compl.
  • es  pus
  • fr  pus
  • en  pus

Ciències de la salut > Semiologia

Definició
Exsudat patològic de consistència líquida, d'aspecte tèrbol i opac i de reacció alcalina, produït com a conseqüència d'una inflamació aguda o crònica. Té en suspensió glòbuls de pus (piòcits), leucòcits més o menys degenerats, cèl·lules dels teixits veïns, partícules de greix, àcids grassos i, en molts casos, microorganismes.

Nota

  • La denominació pus prové del llatí pus puris.
  • ca  matèria, n f
  • es  materia
  • fr  matière
  • en  materia
  • en  matter

Disciplines de suport > Química

Definició
Substància de què una cosa és feta o constituïda; conjunt d'elements de què un estudi, una exposició, etc, és compost.
  • ca  matèria alba, n f

Microbiologia i patologia infecciosa, Odontoestomatologia

Definició
Dipòsit blanquinós prop de l'arrel dental, compost de moc i de cèl·lules de descamació epitelial que contenen microorganismes.
  • ca  matèria mèdica, n f

Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Part de la terapèutica que té per objecte la descripció de l'origen, els caràcters i la constitució de tots els agents terapèutics.