Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  medul·la suprarenal, n f
  • ca  cos cromafí, n m sin. compl.
  • ca  medul·la adrenal, n f sin. compl.
  • ca  medul·la de la glàndula suprarenal, n f sin. compl.
  • es  médula adrenal, n f
  • es  médula de la glándula adrenal, n f
  • es  médula de la glándula suprarrenal, n f
  • es  médula suprarrenal, n f
  • fr  médullaire de la glande suprarénale, n f
  • fr  médullaire de la glande surrénale, n f
  • fr  médullaire des glandes surrénales, n f
  • fr  médullaire surrénale, n f
  • fr  médullosurrénale, n f
  • fr  substance médullaire de la glande suprarénale, n f
  • fr  substance médullaire de la glande surrénale, n f
  • en  adrenal medulla, n
  • en  medulla of adrenal gland, n
  • en  medulla of suprarenal gland, n
  • en  suprarenal medulla, n

Anatomia > Òrgans i sistemes, Endocrinologia i nutrició, Nefrologia

Definició
Part interna, blanca i flonja de la suprarenal, formada per cordons cel·lulars, units formant una malla, integrats de cèl·lules de reacció cromafí, a causa de la presència d'epinefrina i norepinefrina en llurs grànuls.

Nota

  • La denominació cos cromafí s'usava antigament.
  • ca  medul·la del pèl, n f

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Histologia, Dermatologia

Definició
Part més interior de la matriu pilosa dels pèls terminals, formada per cèl·lules poligonals grans originades en la matriu liposa.
  • ca  medul·la del tim, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Endocrinologia i nutrició, Otorrinolaringologia

Definició
Formada, a l'igual de la cortical, per un reticle d'elements cel·lulars estrellats que inclou les cèl·lules tímiques, les quals, però, són menys abundants que a la capa externa; en canvi, conté els corpuscles de Hasall.
  • ca  medul·la dels ganglis limfàtics, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definició
Part central dels ganglis limfàtics, constituïda de trabècules fibroses que formen una malla, de formacions limfoides (els cordons fol·liculars) i els sins perifol·liculars.
  • ca  medul·la espinal, n f
  • es  médula espinal, n f
  • fr  moelle épinière, n f
  • fr  moelle spinale, n f
  • en  spinal cord, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Porció del sistema nerviós central continguda en el conducte vertebral que s'estén des del forat occipital fins a la part superior de la regió lumbar que té com a funció controlar un gran nombre de reflexos, conduir impulsos en sentit descendent de l'encèfal als efectors perifèrics per les vies motores i vegetatives, i transmetre informació dels receptors perifèrics a l'escorça cerebral o cerebel·losa per les vies sensorials ascendents.

Nota

  • La medul·la espinal està formada per un nucli intern de substància grisa i una capa externa de substància blanca, i envoltada per les tres meninges.

    La medul·la espinal no ocupa tot l'interior de la columna vertebral. En l'adult arriba fins al disc intervertebral situat entre la primera i la segona vèrtebra lumbar.
  • ca  medul·la gelatiniforme, n f

Anatomia > Embriologia

Definició
Varietat de medul·la òssia, sense eritròcits, que hom troba en els ossos del crani durant llur formació.
  • ca  medul·la groga dels ossos, n f
  • ca  medul·la adiposa, n f sin. compl.
  • ca  medul·la greixosa, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Ocupa la quasi totalitat de les cavitats òssies de l'adult, especialment el conducte diafisial dels ossos llargs. La formen sobretot cèl·lules adiposes.
  • ca  medul·la groga dels ossos, n f
  • ca  medul·la adiposa, n f sin. compl.
  • ca  medul·la greixosa, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Ocupa la quasi totalitat de les cavitats òssies de l'adult, especialment el conducte diafisial dels ossos llargs. La formen sobretot cèl·lules adiposes.
  • ca  bulb raquidi, n m
  • ca  medul·la oblonga, n f sin. compl.
  • es  bulbo raquídeo, n m
  • es  médula oblongada, n f
  • fr  bulbe rachidien, n m
  • en  bulb, n
  • en  bulbus, n
  • en  medulla oblongata, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Part inferior del tronc de l'encèfal que s'estén des de la protuberància anular fins a l'inici de la medul·la espinal.
  • ca  medul·la òssia, n f
  • ca  moll de l'os, n m sin. compl.
  • es  médula ósea, n f
  • es  tuétano, n m
  • fr  moelle osseuse, n f
  • en  bone marrow, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Immunologia

Definició
Òrgan limfoide primari en forma de teixit tou, localitzat a l'interior de les cavitats òssies, que conté cèl·lules hematopoètiques en diferents etapes de maduració, que esdevindran eritròcits, leucòcits i plaquetes funcionals.

Nota

  • En els mamífers, tots els limfòcits s'originen en les cèl·lules mare de la medul·la òssia, però, mentre que els limfòcits B completen en aquest teixit tota la seva maduració, els limfòcits T l'abandonen en un estadi immadur i completen el seu desenvolupament en el tim.