Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  menisc acromioclavicular, n m
  • ca  menisc de Weitbrecht, n m sin. compl.
  • ca  menisc de Winslow, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definició
Fibrocartílag interarticular que es troba moltes vegades a l'articulació acromioclavicular, el qual presenta un gran nombre de variacions individuals.
  • ca  menisc discoide, n m

Malalties i síndromes, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica

Definició
Anomalia congènita que afecta especialment el menisc extern del genoll i, algunes vegades, el menisc intern, en la qual el menisc té la forma d'un disc. La manifestació clínica més típica és el signe de ressalt o del ressort durant la flexió i extensió del genoll, produït pel desplaçament del menisc cap endarrere o cap endavant. És possible la degeneració quística secundària.
  • ca  menisc divergent, n m
  • ca  lent convexocòncava, n f sin. compl.
  • ca  menisc negatiu, n m sin. compl.

Oftalmologia, Disciplines de suport > Física

Definició
Menisc que té la cara còncava més corbada o de radi menor que la cara convexa.
  • ca  menisc esternoclavicular, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Fibrocartílag interarticular de l'articulació esternoclavicular, que omple tot l'espai comprès entre els dos ossos que la formen. Té la forma d'un disc irregular, a vegades foradat en la seva part central.
  • ca  menisc extern, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Fibrocartílag interarticular de l'articulació del genoll, que descansa sobre la perifèria de la cavitat glenoide externa de la tíbia i descriu un cercle gairebé complet, car és interromput per dintre, a nivell de l'espina, en una extensió molt curta.
  • ca  fibrocartílag interarticular, n m
  • ca  cartílag interarticular, n m sin. compl.
  • ca  menisc, n m sin. compl.
  • ca  menisc articular, n m sin. compl.
  • ca  menisc interarticular, n m sin. compl.
  • es  menisco
  • fr  ménisque
  • en  meniscus

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definició
Envà fibrocartilaginós que, en algunes articulacions, està col·locat transversalment entre les dues superfícies articulars adjacents. Cadascuna de les seves cares adopta la forma de la superfície òssia corresponent, per la qual cosa gairebé sempre és bicòncau. Pot ocupar tota l'extensió de l'articulació i ésser, per tant, un veritable disc, l'anomenat disc articular o interarticular (per exemple, el de l'articulació temporomaxil·lar), o bé pot no tenir la porció central i ésser un disc perforat o anell aplatat, i encara és possible que hagi perdut no solament la zona central sinó també part del seu contorn, bo i adoptant la forma de mitja lluna (per exemple, els meniscs de l'articulació del genoll).

Nota

  • La denominació menisc s'usa especialment per a designar cadascun dels fibrocartílags interarticulars que hi ha a l'articulació del genoll.
  • La denominació menisc prové del grec menískos 'mitja lluna'.
  • ca  menisc intern, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Fibrocartílag interarticular de l'articulació del genoll, que descansa sobre la perifèria de la cavitat glenoide interna de la tíbia i descriu només les tres quartes parts d'una circumferència, car és interromput per la part de l'espina en una extensió força gran.
  • ca  menisc divergent, n m
  • ca  lent convexocòncava, n f sin. compl.
  • ca  menisc negatiu, n m sin. compl.

Oftalmologia, Disciplines de suport > Física

Definició
Menisc que té la cara còncava més corbada o de radi menor que la cara convexa.
  • ca  lent aplanàtica, n f
  • ca  menisc periscòpic, n m sin. compl.

Oftalmologia, Disciplines de suport > Física

Definició
Lent que serveix per a corregir les aberracions esfèriques.
  • ca  menisc convergent, n m
  • ca  lent concavoconvexa, n f sin. compl.
  • ca  menisc positiu, n m sin. compl.

Oftalmologia, Disciplines de suport > Física

Definició
Menisc que té la cara convexa més corbada o de radi menor que la cara còncava.
Lent que té una de les superfícies còncava i l'altra convexa. ((lent concavoconvexa))