Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  marduix, n m
  • ca  majorana, n f sin. compl.
  • ca  moraduix, n m sin. compl.
  • es  mejorana
  • fr  marjolaine
  • en  marjoram
  • nc  Origanum majorana

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia aromàtica de la família de les labiades, procedent del Pròxim Orient, conreada com a planta decorativa i medicinal. Gaudeix de propietats estomacals, carminatives, tòniques, sedants, antiespasmòdiques, sudorífiques i antireumàtiques.
  • ca  orenga, n f
  • ca  moraduix bastard, n m sin. compl.
  • es  orégano
  • fr  origan
  • nc  Origanum vulgare

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les labiades, aromàtica, amb flors d'un color violaci rosat, agrupades en ramells. Emprada com a condiment, hom li ha atribuït qualitats tòniques i digestives.
  • ca  equimosi, n f
  • ca  blau, n m sin. compl.
  • ca  hematospília, n f sin. compl.
  • ca  moradura, n f sin. compl.
  • ca  morat, n m sin. compl.
  • ca  mustela, n f sin. compl.
  • es  azul
  • es  equimosis
  • fr  bleu
  • fr  echymose
  • en  blue
  • en  ecchymosis

Angiologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Taca de la pell, de color blau moradenc, produïda per extravasació de la sang al teixit subcutani.

Nota

  • Les denominacions blau i morat pertanyen al registre popular.
  • La denominació hematospília està formada a partir de hemato- i del grec spílos 'taca'.
  • ca  morantel, n m
  • es  morantel
  • fr  morantel
  • en  morantel
  • CAS  20574-50-9

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
antihelmíntic
  • ca  equimosi, n f
  • ca  blau, n m sin. compl.
  • ca  hematospília, n f sin. compl.
  • ca  moradura, n f sin. compl.
  • ca  morat, n m sin. compl.
  • ca  mustela, n f sin. compl.
  • es  azul
  • es  equimosis
  • fr  bleu
  • fr  echymose
  • en  blue
  • en  ecchymosis

Angiologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Taca de la pell, de color blau moradenc, produïda per extravasació de la sang al teixit subcutani.

Nota

  • Les denominacions blau i morat pertanyen al registre popular.
  • La denominació hematospília està formada a partir de hemato- i del grec spílos 'taca'.
  • ca  morat -ada, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
De color entre vermell i blau, com el del suc de les mores.
  • ca  moraxel·la, n f

Anatomia > Citologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Gènere de bacteris (Moraxella sp) de la família de les neisseriàcies, constituït per cèl·lules gramnegatives aeròbiques, en forma de bacil (subgènere Moraxella) o de cocs (subgènere Branhamella). Els bacils solen ésser molt curts i gruixuts, freqüentment tenen gairebé forma de coc (1,0-1,5 × 1,5-2,5), i solen presentar-se en parelles o formant cadenes curtes que es formen per divisió en un únic pla. Els cocs solen ésser més petits (0,6-1,0 µ de diàmetre) i es troben com a cèl·lules individuals o en parelles amb els costats adjacents aplanats (amb diferents plans de divisió); la divisió en dos plans perpendiculars produeix tètrades de cèl·lules. No tenen flagels, però poden tenir fímbries. No tenen motilitat natatòria, però algunes espècies de forma bacil·lar poden presentar moviments espasmòdics vers la superfície. Parasiten les mucoses dels humans i d'altres mamífers, i solen ésser molt sensibles a la penicil·lina. Totes les espècies creixen bé en un medi d'agar sang. L'espècie tipus és Moraxella (Moraxella) lacunata, que és una espècie molt heterogènia i creix millor en un medi d'agar xocolata; havia estat un dels principals agents causants de conjuntivitis i queratitis humanes, però avui dia només s'aïlla ocasionalment. La moraxel·la del bou (M. [M.] bovis) és l'agent etiològic de la queratoconjuntivitis del bestiar boví. La moraxel·la fenilpirúvica ha estat aïllada en el tracte genitourinari, la sang, el líquid cefalorraquidi i el pus de diverses lesions en els humans, però se'n desconeix la patogenicitat. El principal hàbitat natural de Moraxella (Brahnamella) catarrhalis són les secrecions nasofaríngies de persones sanes. S'ha aïllat també en secrecions inflamatòries de l'orella mitjana i els sins maxil·lars; en mostres aspirades en cas de bronquitis o pneumònia; i ocasionalment en infeccions sistèmiques.

Nota

  • La denominació moraxel·la prové del nom de Victor Morax, oftalmòleg suís.
  • ca  morber, n m

Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Entorn professional > Professions

Definició
Antigament, funcionari municipal encarregat de vigilar per tal d'impedir l'entrada i la propagació de malalties infeccioses; també era anomenat guarda del morbo.
  • ca  llatzeret, n m
  • ca  morberia, n f sin. compl.
  • es  lazareto

Microbiologia i patologia infecciosa, Entorn professional > Institucions

Definició
Establiment situat en un port o en llocs fronterers, on són sotmesos a revisió i a observació les persones o mercaderies que, pel fet d'arribar d'un país amb epidèmia o amb malalties endèmiques, són considerades com a probable focus d'infecció.
  • ca  morberia, n f

Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Entorn professional > Institucions

Definició
Antigament, comissió municipal destinada a vetllar per la salut pública en cas d'epidèmia.