Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  nom comú, n m
  • ca  nom vernacle, n m
  • ca  nom vulgar, n m sin. compl.
  • es  nombre común, n m
  • es  nombre vernacular, n m
  • fr  nom commun, n m
  • fr  nom vernaculaire, n m
  • fr  nom vulgaire, n m
  • en  common name, n
  • en  trivial name, n
  • en  vernacular name, n

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Denominació que cada llengua vernacla atribueix a un tàxon.

Nota

  • Els noms comuns poden tenir un origen popular (per exemple, abellera groga, per a l'espècie botànica Ophrys lutea, o enganyapastors, per a l'espècie ornitològica Caprimulgus europaeus), o bé poden haver estat creats per especialistes per a designar espècies sense nom popular en una llengua determinada, sovint perquè són al·lòctones. Els noms comuns creats pels especialistes poden ser adaptacions del nom científic (per exemple, ptilinop, adaptació del nom de gènere Ptilinopus, per a designar diverses espècies ornitològiques de la família dels colúmbids), manlleus d'altres llengües (per exemple, xia, adaptació del castellà chía, forma d'origen nàhuatl, per a l'espècie botànica Salvia hispanica), o bé neologismes creats a partir de les característiques morfològiques, de distribució, d'alimentació, de comportament, etc. del tàxon que es denomina (per exemple, papallona de l'arboç per al lepidòpter Charaxes jasius).

    Els noms comuns s'utilitzen únicament en la llengua en què s'han creat, a diferència dels noms científics, que són denominacions estàndard de valor internacional.
  • ca  nom genèric, n m
  • ca  nom de gènere, n m sin. compl.
  • es  nombre de género, n m
  • es  nombre genérico, n m
  • fr  nom de genre, n m
  • fr  nom générique, n m
  • en  generic name, n
  • en  genus name, n

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Component d'un nom científic que fa referència a la categoria de gènere.

Nota

  • El nom genèric pot ser el component únic d'un nom científic, quan el nom científic fa referència a un gènere, o bé pot ser-ne el primer component, quan el nom científic es refereix a una espècie o a un tàxon de categoria inferior.

    El nom genèric és sempre un substantiu.
  • ca  nom genèric, n m
  • ca  nom de gènere, n m sin. compl.
  • es  nombre de género, n m
  • es  nombre genérico, n m
  • fr  nom de genre, n m
  • fr  nom générique, n m
  • en  generic name, n
  • en  genus name, n

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Component d'un nom científic que fa referència a la categoria de gènere.

Nota

  • El nom genèric pot ser el component únic d'un nom científic, quan el nom científic fa referència a un gènere, o bé pot ser-ne el primer component, quan el nom científic es refereix a una espècie o a un tàxon de categoria inferior.

    El nom genèric és sempre un substantiu.
  • ca  trinomi, n m
  • ca  nom trinomial, n m sin. compl.
  • es  nombre trinominal, n m
  • es  trinomen, n m
  • fr  nom trinominal, n m
  • fr  trinôme, n m
  • en  trinomen, n
  • en  trinomial, n
  • en  trinominal name, n

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Nom científic compost de tres mots llatins o llatinitzats amb el qual es denominen les subespècies, les varietats i altres categories infraespecífiques d'éssers vius i de fòssils.

Nota

  • Està constituït pel substantiu genèric, corresponent al gènere, seguit de dos epítets, un d'específic i un d'infraespecífic.
  • ca  uninomi, n m
  • ca  nom uninomial, n m sin. compl.
  • es  nombre uninominal, n m
  • fr  nom uninominal, n m
  • en  uninomen, n
  • en  uninominal name, n

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Nom científic compost d'un sol mot llatí o llatinitzat, amb el qual es denominen els tàxons superiors al nivell d'espècie.
  • ca  nom comú, n m
  • ca  nom vernacle, n m
  • ca  nom vulgar, n m sin. compl.
  • es  nombre común, n m
  • es  nombre vernacular, n m
  • fr  nom commun, n m
  • fr  nom vernaculaire, n m
  • fr  nom vulgaire, n m
  • en  common name, n
  • en  trivial name, n
  • en  vernacular name, n

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Denominació que cada llengua vernacla atribueix a un tàxon.

Nota

  • Els noms comuns poden tenir un origen popular (per exemple, abellera groga, per a l'espècie botànica Ophrys lutea, o enganyapastors, per a l'espècie ornitològica Caprimulgus europaeus), o bé poden haver estat creats per especialistes per a designar espècies sense nom popular en una llengua determinada, sovint perquè són al·lòctones. Els noms comuns creats pels especialistes poden ser adaptacions del nom científic (per exemple, ptilinop, adaptació del nom de gènere Ptilinopus, per a designar diverses espècies ornitològiques de la família dels colúmbids), manlleus d'altres llengües (per exemple, xia, adaptació del castellà chía, forma d'origen nàhuatl, per a l'espècie botànica Salvia hispanica), o bé neologismes creats a partir de les característiques morfològiques, de distribució, d'alimentació, de comportament, etc. del tàxon que es denomina (per exemple, papallona de l'arboç per al lepidòpter Charaxes jasius).

    Els noms comuns s'utilitzen únicament en la llengua en què s'han creat, a diferència dels noms científics, que són denominacions estàndard de valor internacional.
  • ca  nom comú, n m
  • ca  nom vernacle, n m
  • ca  nom vulgar, n m sin. compl.
  • es  nombre común, n m
  • es  nombre vernacular, n m
  • fr  nom commun, n m
  • fr  nom vernaculaire, n m
  • fr  nom vulgaire, n m
  • en  common name, n
  • en  trivial name, n
  • en  vernacular name, n

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Denominació que cada llengua vernacla atribueix a un tàxon.

Nota

  • Els noms comuns poden tenir un origen popular (per exemple, abellera groga, per a l'espècie botànica Ophrys lutea, o enganyapastors, per a l'espècie ornitològica Caprimulgus europaeus), o bé poden haver estat creats per especialistes per a designar espècies sense nom popular en una llengua determinada, sovint perquè són al·lòctones. Els noms comuns creats pels especialistes poden ser adaptacions del nom científic (per exemple, ptilinop, adaptació del nom de gènere Ptilinopus, per a designar diverses espècies ornitològiques de la família dels colúmbids), manlleus d'altres llengües (per exemple, xia, adaptació del castellà chía, forma d'origen nàhuatl, per a l'espècie botànica Salvia hispanica), o bé neologismes creats a partir de les característiques morfològiques, de distribució, d'alimentació, de comportament, etc. del tàxon que es denomina (per exemple, papallona de l'arboç per al lepidòpter Charaxes jasius).

    Els noms comuns s'utilitzen únicament en la llengua en què s'han creat, a diferència dels noms científics, que són denominacions estàndard de valor internacional.
  • ca  noma, n m
  • ca  estomatitis gangrenosa, n f sin. compl.
  • ca  estomatonecrosi, n f sin. compl.
  • ca  estomatonoma, n m sin. compl.
  • ca  gangrena nosocomial, n f sin. compl.
  • la  cancrum oris

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia patològica, Microbiologia i patologia infecciosa, Odontoestomatologia

Definició
Forma greu d'estomatitis ulcerativa, causada igualment per microorganismes del tipus Borrellia vicenti i el Bacteroides fusiformis, associada amb una malaltia primària greu o amb un estat de desnutrició accentuada, sobretot en infants. Les ulceracions de la mucosa oral adopten ràpidament un caràcter gangrenós, s'estenen i envaeixen la pell i els ossos adjacents amb necrosi d'una gran àrea de la cara i absència generalment de símptomes locals o generals, d'evolució fatal.
  • ca  nombre, n m
  • es  número
  • fr  nombre
  • en  number

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Resultat de comptar les coses que formen un agregat (dos, tres, quatre, etc, i també un, o sia la unitat); resultat de comparar una quantitat (llargària, durada, etc) amb una altra de la mateixa espècie (metre, segon, etc) presa com a unitat.
  • ca  valor àcid, n m
  • ca  índex d'àcid, n m sin. compl.
  • ca  nombre àcid, n m sin. compl.
  • ca  nombre d'àcid, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Química

Definició
Nombre de mil·ligrams d'hidròxid de potassi necessari per a neutralitzar els àcids grassos lliures d'un gram de greix.