Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  cos de Zuckerkandl, n m
  • ca  cos paraaòrtic, n m sin. compl.
  • ca  glàndula de Zuckerkandl, n f sin. compl.
  • ca  òrgan de Zuckerkandl, n m sin. compl.
  • ca  paragangli abdominal, n m sin. compl.
  • ca  paragangli aòrtic, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Endocrinologia i nutrició

Definició
Cadascun dels dos petits òrgans situats en el plexe simpàtic de l'aorta abdominal, formats per cèl·lules semblants a les de la medul·la suprarenal, car s'impregnen de manera selectiva per les sals de crom (reacció cromafínica); també són anomenats paraganglis abdominals, cossos paraaòrtics i òrgan de Zuckerkandl.
  • ca  òrgan del cement, n m

Anatomia > Embriologia

Definició
Teixit embrionari que dona lloc a la capa de cement de les peces dentals.
  • ca  òrgan del gust, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Òrgan responsable de la percepció del gust; és localitzat a les papil·les de la mucosa lingual.
  • ca  òrgan del sentit, n m
  • ca  sentit, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Aparell o òrgan receptor de les impressions externes, seu dels sentits.
  • ca  òrgan efector, n m
  • fr  organe cible
  • en  target organ

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Teixit o òrgan que resulta afectat per una hormona determinada. Pot ésser una glàndula endocrina (com ara l'escorça de les suprarenals que és òrgan efector de l'ACTH), no endocrina (com ara la pròstata que és òrgan efector dels andrògens) o un teixit no glandular (com els fol·licles pilosos axil·lars i pubians que són òrgans efectors dels andrògens).
  • ca  òrgan erèctil, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Òrgan que disposa d'un teixit que, en virtut d'un mecanisme vasomotor reflex, presenta variacions de l'afluència sanguínia amb la consegüent modificació de volum, consistència i posició de l'òrgan.
  • ca  òrgan espiral, n m
  • ca  òrgan acústic, n m sin. compl.
  • ca  òrgan de Corti, n m sin. compl.
  • ca  papil·la acústica, n f sin. compl.
  • ca  papil·la espiral, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Otorrinolaringologia

Definició
Òrgan de l'orella interna que transforma l'ona sonora en impulsos nerviosos i que fa possible el fenomen de l'audició. És un producte de diferenciació de l'epiteli de revestiment del conducte coclear, que descansa sobre els dos terços o els tres quarts interns de la membrana basilar. Es compon d'una sèrie d'arcs anomenats arcs de Corti, constituïts al seu torn per pilars interns i externs; de cèl·lules epitelials, més o menys diferenciades, dividides en tres grups (cèl·lules ciliades, cèl·lules de Deiters i cèl·lules de Claudius); d'una membrana reticular que descansa directament sobre les cèl·lules epitelials; i d'una segona membrana, la membrana tectòria o de Corti, que també cobreix l'òrgan, però més superficial que la precedent.
  • ca  òrgan genital, n m
  • ca  òrgan reproductor, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Cadascun dels òrgans, interns o externs, que concerneixen la reproducció.
  • ca  òrgan genital extern, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Generalment dit en plural; en la dona, la vulva i els seus annexos i, en l'home, el penis i l'escrot.
  • ca  òrgan genital femení, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Cadascun dels òrgans, interns o externs, que, en la dona, concerneixen la reproducció.