Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  orteronel, n m
  • es  orteronel
  • fr  ortéronel
  • en  orteronel
  • CAS  180916-16-9

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
inhibidor enzimàtic
  • ca  ortesi, n f
  • es  ortesis, n f
  • es  ortosis, n f
  • fr  orthèse, n f
  • en  orthosis, n

.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Conceptes generals, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Peça, instrument o aparell utilitzat en cirurgia que té com a missió corregir o servir de tutor o fèrula per a la correcció d'una deformació o desviació d'una part del cos.

Nota

  • Una ortesi permet la immobilització o el moviment controlat d'una determinada zona anatòmica i, per altra banda, ajuda a la realització de determinades funcions limitades de manera temporal o definitiva.

    Les ortesis poden ser internes o externes.

    Per exemple, les fèrules, les crosses, les ulleres antiestràbiques, els fils de sutura o les grapes.

    La denominació ortesi deriva del grec orthós 'dret, recte, en el seu lloc', 'tal com ha de ser'.
  • ca  ortesi, n f
  • es  ortesis, n f
  • es  órtesis, n f
  • fr  orthèse, n f
  • en  orthosis, n
  • en  orthotic device, n

.FITXA REVISADA, Traumatologia i ortopèdia, Infermeria

Definició
Dispositiu extern consistent generalment en un aparell o una fèrula que s'aplica a una persona per al tractament d'una anomalia de l'aparell musculoesquelètic, utilitzat en ortopèdia.

Nota

  • Hi ha dos tipus d'ortesis: les estàtiques, que sostenen en posició adequada algun segment de l'esquelet, prevenen contractures, protegeixen zones lesionades o corregeixen deformitats o limitacions de moviment articular, i les dinàmiques, que faciliten l'exercici terapèutic i l'ús funcional d'una extremitat o segment.
  • ca  ortesi externa, n f
  • es  ortesis externa, n f
  • es  ortosis externa, n f
  • fr  orthèse externe, n f
  • en  external orthosis, n

.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Cirurgia ortopèdica i traumatològica, Material mèdic i ortopèdic, Terminologia històrica > Cirurgia

Definició
Ortesi que es col·loca al cos externament.

Nota

  • Són exemples d'ortesi externa les fèrules, els embenats, els enguixats, les crosses o els aparells d'ortodòncia.
  • ca  ortesi interna, n f
  • es  ortesis interna, n f
  • fr  orthèse interne, n f
  • en  internal orthosis, n

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Conceptes generals, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Ortesi que es col·loca internament al cos en el curs d'una intervenció quirúrgica i que es pot retirar quan ja no és necessària.

Nota

  • Per exemple, són ortesis internes les plaques metàl·liques, les grapes, els punts de sutura, els botons anastomòtics o les lligadures.
  • ca  ortètic -a, adj

Traumatologia i ortopèdia, Podologia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Relatiu o pertanyent a una ortesi.
  • ca  ortetista, n m, f

Traumatologia i ortopèdia, Entorn professional > Professions

Definició
Ortopèdic, ortopedista.
  • ca  ortiga petita, n f
  • ca  ortiga barragana, n f sin. compl.
  • ca  ortigola, n f sin. compl.
  • nc  Urtica urens

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta monocàrpica anual, de 10 a 60 cm d'alçària, que es fa en terres conreades de la plana mediterrània a tot Catalunya i a les Illes i al País Valencià. Posseeix les mateixes propietats medicinals que l'ortiga gran.
  • ca  ortiga gran, n f
  • ca  ortiga grossa, n f sin. compl.
  • ca  ortiga major, n f sin. compl.
  • ca  picacames, n m sin. compl.
  • ca  picamoros, n m sin. compl.
  • nc  Urtica dioica

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica de fulla persistent, de 30 a 150 cm d'alçària, que creix en herbassars ruderals de sòl sempre humit, a les comarques dels Pirineus, el Montseny i la serralada prelitoral. L'arrel en decocció és astringent. Les fulles en decocció i la planta fresca tenen propietats diürètiques. Com a ús extern, també han estat emprades contra dolors reumàtics i diverses malalties i erupcions cutànies.
  • ca  ortiga gran, n f
  • ca  ortiga grossa, n f sin. compl.
  • ca  ortiga major, n f sin. compl.
  • ca  picacames, n m sin. compl.
  • ca  picamoros, n m sin. compl.
  • nc  Urtica dioica

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica de fulla persistent, de 30 a 150 cm d'alçària, que creix en herbassars ruderals de sòl sempre humit, a les comarques dels Pirineus, el Montseny i la serralada prelitoral. L'arrel en decocció és astringent. Les fulles en decocció i la planta fresca tenen propietats diürètiques. Com a ús extern, també han estat emprades contra dolors reumàtics i diverses malalties i erupcions cutànies.