Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  òxid de zinc, n m
  • ca  zinc blanc, n m sin. compl.

Farmacologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Pólvora molt fina, amorfa, blanca o groguenca, usada tòpicament com a astringent i protector.
  • ca  òxid groc de mercuri, n m
  • ca  precipitat groc, n m sin. compl.

Farmacologia, Disciplines de suport > Química

Definició
És un precipitat d'òxid mercúric, més reactiu que l'òxid vermell. És emprat com a antisèptic tòpic, especialment en oftalmologia; en mescla amb l'àcid oleic constitueix l'oleat de mercuri, que hom usa en el tractament de les dermatosis parasitàries.
  • ca  òxid nítric, n m

Farmacologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Monòxid de mononitrogen, de fórmula NO; és un vasodilatador que s'empra per via inhalatòria en alguns nadons amb insuficiència respiratòria i hipòxia degudes a hipertensió pulmonar, per millorar l'oxigenació. S'ha descrit metahemoglobinèmia i efecte rebot en retirar-lo, entre d'altres efectes indesitjats.
  • ca  òxid nítric-sintasa, n m
  • ca  NOS, n m sigla
  • en  nitric-oxide synthase, n
  • en  NOS, n sigla

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut

Nota

  • Enzim de codi EC 1.14.13.39.
  • ca  òxid nitrós, n m
  • ca  gas hilarant, n m sin. compl.
  • ca  òxid de dinitrogen, n m sin. compl.
  • es  gas hilarante, n m
  • es  óxido de dinitrógeno, n m
  • es  óxido nitroso, n m
  • fr  gaz hilarant, n m
  • fr  oxyde nitreux, n m
  • fr  protoxyde d'azote, n m
  • en  dinitrogen oxide, n
  • en  laughing gas, n
  • en  nitrous oxide, n
  • CAS  10024-97-2

.FITXA REVISADA, Anestesiologia, Odontoestomatologia, Toxicologia, Terminologia històrica > Farmacologia

Definició
Fàrmac anestèsic general i analgèsic, que modula la senyalització nociceptiva a nivell de la mèdul·la mitjançant l'alliberament de pèptids opioides al tronc cerebral.

Nota

  • L'òxid nitrós és un gas no inflamable, que s'emprava com a anestèsic general i analgèsic en cirurgia i odontologia, tot i que també s'utilitzava com a droga recreativa pels efectes eufòrics i hilarants que en produeix la inhalació. És d'origen semisintètic.

    L'òxid nitrós no té DCI perquè el seu ús farmacològic és previ a l'assignació d'una denominació comuna internacional per part de l'OMS.
  • ca  òxid vermell de mercuri, n m

Farmacologia, Disciplines de suport > Química

Definició
És un precipitat d'òxid mercúric emprat com a antisèptic tòpic.
  • ca  oxidabilitat, n f

Disciplines de suport > Química

Definició
Qualitat d'oxidable.
  • ca  oxidació, n f
  • es  oxidación
  • fr  oxydation
  • en  oxidation

Disciplines de suport > Química

Definició
Terme emprat inicialment per a designar les reaccions de combinació de l'oxigen amb qualsevol element o compost. Actualment és aplicat a qualsevol transformació en la qual un element augmenta el seu nombre d'oxidació. Són també considerades com a oxidacions moltes reaccions de la química orgànica en les quals no es produeix una pèrdua formal d'electrons, però sí un desplaçament d'aquests dins la molècula, com ara l'halogenació d'un doble enllaç. Atès que l'oxidació representa una pèrdua d'electrons i que aquests han d'ésser guanyats per un altre element (dit oxidant), tota oxidació va acompanyada d'una reducció.
  • ca  oxidació ß, n f

Disciplines de suport > Química

Definició
Oxidació d'un àcid gras en el segon carboni després del grup carboxil, el carboni ß que causa la separació dels dos carbonis terminals amb formació d'àcid acètic i d'un àcid gras amb dos àtoms de carboni menys. És un procés de degradació dels àcids grassos.
  • ca  oxidació ω, n f

Disciplines de suport > Química

Definició
Oxidació de l'àtom de carboni més allunyat del grup carboxil, el carboni ω.