Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  ortodòncia, n f
  • ca  odontoplàstia, n f sin. compl.
  • ca  odontòrtosi, n f sin. compl.
  • ca  ortodontologia, n f sin. compl.
  • ca  ortodontopèdia, n f sin. compl.
  • es  ortodoncia
  • fr  orthodontie
  • en  orthodontia
  • en  orthodontics

Odontoestomatologia

Definició
Branca de l'odontologia que s'ocupa de l'estudi, la prevenció i la correcció de les alteracions de posició, relació i harmonia dentomaxil·lofacials, preferentment durant l'etapa de creixement, encara que també en adults, amb la finalitat de restablir l'oclusió i les funcions bucals normals que porten a l'equilibri de les proporcions i de l'estètica facials.
  • ca  odontoscopi, n m

Odontoestomatologia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Mirallet muntat en un mànec per a examinar la dentadura.
  • ca  odontoscòpia, n f

Odontoestomatologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Medicina legal i forense

Definició
Examen de les marques impreses per les vores tallants de les dents. Pot ésser un mitjà d'identificació.
  • ca  odontoscòpia, n f

Odontoestomatologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Inspecció visual de la dentadura.
  • ca  dentició, n f
  • ca  odontiasi, n f sin. compl.
  • ca  odontosi, n f sin. compl.
  • es  dentición
  • fr  dentition
  • en  dentition

Odontoestomatologia, Pediatria

Definició
Conjunt dels fenòmens de formació i erupció de les dents. En l'home i, en general, en els mamífers, se'n produeixen dues: la temporal i la definitiva. La primera comença vers el sisè mes de vida i és completa al voltant dels dos anys i mig, per l'ordre següent: incisives centrals, incisives laterals, premolars, canines i molars. La segona segueix aquesta cronologia: a sis anys, les primeres molars; a set, les incisives centrals; a vuit, les laterals; entre nou i onze -i per aquest ordre- la primera i la segona premolar i la canina; a dotze, la segona molar; i entre divuit i vint-i-cinc anys, la tercera molar o queixal del seny. Generalment la dentició no produeix més que dolor local i malestar general molt lleugers. L'erupció del queixal del seny molt sovint és molesta.
  • ca  odontogènesi, n f
  • ca  odontosi, n f sin. compl.

Odontoestomatologia

Definició
Origen i formació de la dentadura.
  • ca  odontosteresi, n f

Odontoestomatologia

Definició
Pèrdua casual o terapèutica d'una peça dental.

Nota

  • La denominació odontosteresi està formada a partir de odonto- i del grec stéresis 'privació'.
  • ca  odontotècnia, n f

Odontoestomatologia

Definició
Art de tractar la dentadura.
  • ca  odontoiatria, n f
  • ca  odontoteràpia, n f sin. compl.

Odontoestomatologia

Definició
Tractament de les malalties i anomalies dentals, odontoteràpia.
  • ca  odontotomia, n f

Cirurgia > Cirurgia odontològica i estomatològica, Odontoestomatologia

Definició
Secció d'una peça dental, especialment del seu conducte radicular. Hom dona el nom d'odontotomia profilàctica a l'operació practicada a títol preventiu, que consisteix a burinar les estries, superfícies i prominències dentals formades imperfectament.