Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  paraplegia espàstica congènita, n f
  • ca  paraplegia espàstica infantil, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Pediatria

Definició
Paràlisi de les extremitats inferiors observada en infants immediatament després del naixement, deguda a una hemorràgia meníngia consecutiva a un traumatisme obstètric.
  • ca  paràlisi espàstica sifilítica d'Erb, n f
  • ca  malaltia d'Erb-Charcot, n f sin. compl.
  • ca  paràlisi d'Erb, n f sin. compl.
  • ca  paraplegia d'Erb, n f sin. compl.
  • ca  paraplegia espàstica d'Erb, n f sin. compl.
  • ca  paraplegia espàstica sifilítica d'Erb, n f sin. compl.
  • ca  paraplegia sifilítica d'Erb, n f sin. compl.
  • ca  síndrome d'Erb-Charcot, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia

Definició
Modalitat de neurosífilis caracteritzada per una leptomeningitis dorsal i lesions mielítiques intrafuniculars, que situades fonamentalment en els cordons laterals desmielinitzen la via piramidal de forma habitualment simètrica. Apareix en el període terciari de la sífilis i es manifesta clínicament per una claudicació medul·lar intermitent de Déjerine, hiperreflèxia i signe de Babinski bilateral que evoluciona vers una paraplegia o una paraparèsia espàstiques amb trastorns esfinterials, associada a vegades amb el signe d'Argill-Robertson.
  • ca  paraplegia flàccida, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Paraplegia caracteritzada per hipotonia muscular, abolició dels reflexos tendinosos i normalitat del plantar. És produïda per lesió dels nuclis motors de la banya anterior de la medul·la o dels nervis perifèrics.
  • ca  paraplegia flaccidoespasmòdica, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Paraplegia caracteritzada per una dissociació entre el to muscular i els reflexos tendinosos, de forma que, havent-hi hipotonia muscular, hom observa no obstant això una hiperreflèxia. Acostuma a presentar-se en lesions cordonals posterolaterals, amb predomini de la lesió piramidal.
  • ca  paraplegia histèrica, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Malalties i síndromes, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Paraplegia flàccida o espàstica que es presentava freqüentment en la neurosi histèrica, associada amb anestèsia dels membres inferiors, sense un nivell sensitiu toràcic clar ni signes orgànics piramidals (absència del signe de Babinski).
  • ca  claudicació intermitent de Déjerine, n f
  • ca  claudicació medul·lar intermitent de Déjerine, n f sin. compl.
  • ca  paraplegia intermitent, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Neurologia

Definició
Antiga denominació d'una varietat de claudicació intermitent, descrita en l'arterioesclerosi i en l'arteritis sifilítica de la medul·la espinal, caracteritzada per dolor intens o per rampes de les extremitats inferiors que apareixien després que el malalt hagi caminat unes quantes passes. L'exploració neurològica demostra l'existència d'hiperreflèxia rotular i signe de Babinski.
  • ca  beri-beri, n m
  • ca  hipovitaminosi B1, n f sin. compl.
  • ca  ignipedites, n m sin. compl.
  • ca  kakke, n m sin. compl.
  • ca  malaltia de Ceilan, n f sin. compl.
  • ca  paraplegia mefítica, n f sin. compl.
  • ca  perneiras, n f pl sin. compl.
  • ca  serotisi perniciosa endèmica, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Malaltia endèmica de l'Índia, la Xina, Indonèsia, el Japó i les Filipines, causada per un dèficit de tiamina (vitamina B1); és pròpia de les poblacions que s'alimenten gairebé exclusivament d'arròs blanc, o sigui, d'arròs privat de la pellofa i la testa (a la testa hi ha el complex vitamínic B). Clínicament es caracteritza per trastorns motors, sensitius, circulatoris i secretors. L'observació de formes pures i greus és excepcional.

Nota

  • La denominació beri-beri prové del singalès beri 'debilitat extrema'.
  • La denominació paraplegia mefítica s'usava antigament.
  • La denominació ignipedites està formada a partir del llatí ignis 'foc' i pes pedis 'peu'.
  • La denominació kakke prové del japonès.
  • La denominació perneiras prové del portuguès del Brasil.
  • La denominació serotisi perniciosa endèmica es considera obsoleta.
  • ca  paraplegia musculoneurítica de Charcot i Vulpian, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Geriatria

Definició
Antiga denominació d'una síndrome paraplègica del vell, caracteritzada per impotència funcional de les extremitats inferiors, les quals romanen en flexió, sense lesió nerviosa central ni perifèrica. Sembla que hom demostrà histològicament una degeneració grassa i pigmentària de les fibres musculars amb hiperplàsia del teixit connectiu interfascicular.
  • ca  paraplegia periòdica de Westphal, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia

Definició
Antiga denominació d'una paraplegia intermitent que apareixia en períodes més o menys cíclics, d'una durada de diverses hores, separats per dies o setmanes de normalitat. Fou atribuïda a arteritis sifilítica de la medul·la espinal.
  • ca  paraplegia pòttica, n f
  • ca  paràlisi pòttica, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia

Definició
Paraplegia compressiva provocada per una espondilodiscitis tuberculosa (mal de Pott). La compressió medul·lar s'origina habitualment no pas directament per la deformació vertebral, sinó per les lesions meníngies tuberculoses que la contigüitat promou. Clínicament es manifesta per dolors irritatius radiculars i paraplegia espàstica.