Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  anatomopatòleg | anatomopatòloga, n m, f
  • ca  patòleg | patòloga, n m, f sin. compl.
  • es  anatomopatólogo | anatomopatóloga, n m, f
  • fr  anatomopathologiste, n m, f
  • en  pathologist, n

.FITXA REVISADA, Anatomia patològica, Entorn professional > Professions

Definició
Professional de la medicina especialista en anatomia patològica.
  • ca  patòlisi, n f

Malalties i síndromes

Definició
Extinció d'una malaltia.
  • ca  patologia, n f
  • es  patología
  • fr  pathologie
  • en  pathology

Malalties i síndromes, Anatomia patològica, Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Branca de la biologia que estudia els trastorns anatòmics i fisiològics que constitueixen les malalties, els símptomes i signes pels quals es manifesten i les causes que les produeixen, patobiologia. Dit especialment del conjunt d'alteracions anatòmiques produïdes per la malaltia.
  • ca  patologia cel·lular, n f
  • ca  citopatologia, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Anatomia > Citologia, Anatomia patològica

Definició
Estudi de les alteracions cel·lulars com a origen o com a conseqüència dels processos morbosos i de llurs símptomes i signes.
  • ca  patologia clínica, n f

Malalties i síndromes, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Estudi de l'aplicació dels mètodes histològics, químics, bacteriològics, hematològics, virològics, etc. al diagnòstic de les malalties.
  • ca  patologia comparada, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Malalties i síndromes

Definició
Estudi, en el pla comparatiu, d'una malaltia en diversos organismes, animals o vegetals.
  • ca  odontologia, n f
  • ca  odontiatria, n f sin. compl.
  • ca  odontoestomatologia, n f sin. compl.
  • ca  patologia dental, n f sin. compl.

Odontoestomatologia

Definició
Branca de la medicina que tracta de les alteracions i les malalties de les dents i, per extensió, de la boca.
Ciència i art de prevenir, diagnosticar i tractar les malalties, lesions i malformacions que afecten les dents, els teixits orals, els maxil·lars, la musculatura de la masticació i l'articulació temporomandibular. ((odontoestomatologia))
  • ca  patologia especial, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Malalties i síndromes

Definició
Estudi d'una determinada malaltia o de diverses malalties interrelacionades (d'una mateixa causa, d'un mateix òrgan, d'un mateix tipus de malalt, etc.).
  • ca  patologia experimental, n f

Malalties i síndromes, Recerca, metodologia i estadística

Definició
Estudi dels processos morbosos produïts artificialment i intencionadament, per tal d'obtenir coneixements aplicables a les malalties espontànies.
  • ca  patologia quirúrgica, n f
  • ca  patologia externa, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Malalties i síndromes

Definició
Patologia que s'ocupa de les malalties localitzades, de les que són ben manifestes a l'exterior i de les que han d'ésser tractades predominantment amb les mans o amb instruments.