Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  pèrdua, n f
  • ca  carència, n f sin. compl.
  • ca  dany, n m sin. compl.
  • ca  disminució, n f sin. compl.
  • es  pérdida
  • fr  perte
  • en  loss

Ciències de la salut > Conceptes troncals

  • ca  pèrdua, n f
  • ca  baixa, n f sin. compl.
  • es  pérdida, n f
  • fr  perte, n f
  • en  loss, n

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

Definició
Fet que un participant deixi de formar part d'un estudi clínic, per voluntat pròpia, per decisió de l'investigador o per qualsevol altre motiu.
  • ca  pèrdua, n f
  • es  pérdida
  • fr  perte
  • en  loss

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Fluix, i, especialment en plural, hemorràgia o fluix procedent de la matriu.
  • ca  pèrdua crònica de l'empelt, n f
  • ca  rebuig crònic, n m sin. compl.
  • es  pérdida crónica del injerto, n f
  • es  rechazo crónico, n m
  • fr  rejet chronique, n m
  • fr  rejet de greffe chronique, n m
  • en  chronic graft failure, n
  • en  chronic rejection, n

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definició
Rebuig que es produeix almenys sis mesos després del trasplantament i que es caracteritza per una pèrdua progressiva de la funció de l'òrgan o del teixit trasplantat.

Nota

  • La pèrdua crònica de l'empelt pot ser deguda a mecanismes d'al·loreactivitat o a altres causes, com ara una infecció per citomegalovirus, una toxicitat per ciclosporina o alteracions isquèmiques.
  • ca  pèrdua de substància, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Histologia

Definició
Destrucció d'una porció de teixit.
  • ca  espermatorrea, n f
  • ca  gonacràsia, n f sin. compl.
  • ca  pèrdua seminal, n f sin. compl.

Urologia

Definició
Emissió involuntària de semen sense orgasme.
  • ca  perencefàlia, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Neurologia

Definició
Afecció quística del cervell.

Nota

  • La denominació perencefàlia està formada a partir del grec péra 'bossa' i enképhalos 'cervell'.
  • ca  peretinol, n m

Farmacologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Veterinària

Definició
Suspensió col·loidal preparada amb cor fresc de cavall, cloroetilè i alcohol, que s'emprava en la prova de Verne per a la sífilis.

Nota

  • La denominació es considera obsoleta.
  • ca  perfeccionisme, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Salut mental

Definició
Terme indicatiu de tendències neuròtiques que solen impedir l'acompliment de coses fàcils, perquè l'autocrítica i el narcisisme excessius condicionen l'actuació en un pla ideal, però que a la pràctica és irreal i inassequible.
  • ca  perfenazina, n f
  • es  perfenazina, n f
  • fr  perphénazine, n f
  • en  perphenazine, n
  • CAS  58-39-9

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Gastroenterologia, Neurologia, Salut mental > Psiquiatria

Definició
Fenotiazina piperazínica amb propietats generals similars a les de la clorpromazina.

Nota

  • La perfenazina s'empra en el tractament de l'esquizofrènia i, ocasionalment, en malalts amb símptomes d'ansietat o agitació importants. També s'utilitza com a antiemètic.

    La denominació perfenazina és la forma catalana corresponent a la DCI.